Tal dia com avui de l’any 1846, fa 178 anys, a Madrid, es casaven la reina Isabel II (setena monarca Borbó al tron de Madrid), anomenada popularment "la Chata", i el seu cosí germà per partida doble, Francesc d’Assís de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies, anomenat despectivament "Paquita Natillas" per l’oligarquia cortesana de Madrid per la seva pretesa condició homosexual. Isabel II (Madrid, 1830) era la filla primogènita de Ferran VII, popularment anomenat "el rey felón" (el rei traïdor), i de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, que la premsa va batejar com "la reina de la corrupció". I Francesc d’Assís (Aranjuez, 1822) era fill de Francesc, germà petit de Ferran VII, i de Lluïsa Carlota, germana gran de Maria Cristina.

Aquell casament es va produir poc després de la conclusió de la I Guerra Carlina (1833-1840) i va ser negociat amb un doble propòsit: acostar Francesc —germà petit del difunt Ferran— al tron a través del seu fill per tal d'aïllar Carles Maria Isidre (el pretendent carlí i germà de tots dos) i per tal de garantir la continuïtat del cognom Borbó en el successor d’Isabel II (si hagués estat casada amb un Habsburg o un Savoia, per posar dos exemples, amb ella s’hauria extingit la nissaga borbònica). Tanmateix, Isabel i Francesc ni es van casar enamorats ni mai es van professar el més mínim afecte. Isabel gaudia humiliant-lo en públic, amb frases com: "qué puedo decir de un hombre que la noche de bodas vestía más puntillas que yo".

Per aquest motiu, les oligarquies cortesanes de Madrid van començar a menysprear el príncep-consort, i l’hi van penjar l’estigma de l’homosexualitat, que en aquell entorn social i en aquell context històric era considerada una xacra imperdonable. Francesc va haver de viure, sempre, a l’ombra d’Isabel, que des de l’inici del matrimoni es va lliurar a una escandalosa promiscuïtat amb polítics rellevants, militars destacats i oficials de la guàrdia reial. Fins i tot, la revista satírica dels germans Bécquer va publicar un número on se satiritzava la reina fornicant amb els cavalls de la quadra reial. Durant aquest període (casament, 1830 – destronament i exili, 1868), va passar de ser "la Chata" a la "reina dels escàndols".

En ambients cortesans i polítics de Madrid, s’afirmava que l’hereu d’Isabel, Alfons XII, era el resultat d’una relació de la reina amb un oficial de la guàrdia anomenat Enric Puigmoltó Mayans (Ontinyent, País Valencià, 1828). Aquesta afirmació se sustentava en la pretesa homosexualitat i impotència de Francesc d’Assís i en un comentari que la reina li havia fet, públicament, al seu hereu: "todo lo que tienes de Borbón te viene de mi parte".