Tal dia com avui de l’any 1702, fa 317 anys, es cloïen les primeres i darreres corts catalanes presidides per un Borbó, Felip V, el primer Borbó hispànic. El 1641, Lluís XIII de França, membre també de la dinastia borbònica i besavi patern de Felip V d’Espanya, havia jurat les Constitucions de Catalunya, condició per ser investit comte de Barcelona, en virtut de l’aliança política i militar francocatalana signada a Ceret (1640) en el context de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Tanmateix, Lluís XIII no va ser present a l’acte, sinó que el va representar el virrei francès Urbain de Maillé, marquès de Brézé, parent del rei, cunyat del ministre plenipotenciari Richelieu i mariscal de França.
Aquelles corts, inaugurades el 12 d’octubre de 1701, havien estat especialment tenses. Felip de Borbó, net del rei francès Lluís XIV, només feia uns mesos que havia estat coronat a Versalles rei de la monarquia hispànica i les elits polítiques i econòmiques catalanes temien que importés el model absolutista i centralitzador que el seu avi havia imposat a França. Segons l’advocat, publicista i historiador coetani Narcís Feliu de la Penya (1642-1712), els representants polítics catalans van saber aprofitar la necessitat que tenia el Borbó d’entrar amb bon peu als seus nous dominis per negociar i signar uns acords excel·lents que, si més no sobre el paper, blindaven el règim foral i el model mercantil catalans.
Aquelles corts es van perllongar més enllà del temps previst. El Dietari de la Generalitat dels dies anteriors detalla que els metges van diagnosticar al rei unes febres terçanes —un tipus de malària pròpia de les zones pantanoses que hauria contret anys abans— que el van obligar a enllitar-se, cosa que va alterar el desenvolupament de les corts. El Dietari de la Generalitat fa constar que el dia de la cloenda era el primer cop que Felip V aconseguia llevar-se del llit i que els consellers van celebrar la novetat. No obstant això, la mútua desconfiança que havia presidit les corts no s’havia dissipat; així, Feliu de la Penya va escriure que s’havien negociat unes condicions excel·lents, punt de partida “para cuando llegue el deseado”, en al·lusió a Carles d’Habsburg.