Tal dia com avui de l’any 1937, fa 88 anys, i en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939); el govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys i a instàncies d’Antoni Maria Sbert i Massanet, conseller de Cultura, creava el Servei de Biblioteques del Front, amb el propòsit d’omplir el temps de lleure dels soldats republicans catalans situats al front de guerra, tant a la rereguarda com a les trinxeres. Des de l’inici del conflicte (juliol, 1936), el front de guerra havia estat pràcticament estàtic; i la premsa denunciava que aquelles llargues i tedioses jornades resultaven terriblement tòxiques i contraproduents per als soldats. Poc després, es decidiria que aquest servei es faria extensiu als soldats atesos als hospitals durant la seva convalescència.

Aquest servei tenia la seva seu central a Barcelona i dues subseus; una a Cervera, que atenia els soldats dels fronts del Nord i del Centre (Navarra i Osca), i una altra a Tarragona, que atenia els soldats del front del Sud (Saragossa i Terol). Posteriorment, es crearien dues subseus més properes al front: la de Sarinyena (Monegres-Osca), que rebia els llibres des de Cervera; i la d’Alcanyís (Baix Aragó-Terol) que els rebia des de Tarragona. Aquest servei va comptar amb 50.000 volums, que es van distribuir en unes 200 biblioteques viatgeres (uns armaris de fusta amb unes potes de ferro i amb una capacitat per a 200 llibres). Per al seu trasllat al front es va implantar un servei de bibliobús (un camió amb una carrosseria dissenyada i fabricada a propòsit per a aquest tipus de transports).

Des de la creació de l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat (1914); aquesta professió havia estat, pràcticament, reservada a les dones. I les primeres bibliotecàries que van formar del Servei de Biblioteques del Front van ser Maria Felipa Español, Rosa Granés, Concepció Guarro, Aurora Díaz-Plaja i Concepció de Balanzó (que moriria en un accident de trànsit a Tortosa quan retornaven cap a Barcelona amb un bibliobús). Aquestes bibliotecàries, i altres que s’incorporarien posteriorment al servei, eren, també, conductores dels bibliobusos. L’últim servei de llibres al front l’efectuaria Rosa Granés, a principis de gener de 1939. Amb l’ocupació franquista de Barcelona (26/01/1939), aquest servei va deixar d’existir i les persones que n’havien format part es van exiliar.