Tal dia com avui de l’any 1936, fa 82 anys, els dirigents de la Unió Socialista de Catalunya, del Partit Comunista de Catalunya, del Partit Català Proletari i de la Federació Catalana del PSOE es reunien al Bar del Pi, a la plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona, i protocol·litzaven la fusió de les quatre forces polítiques que representaven en una única formació que passava a anomenar-se Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Entre les personalitats més destacades hi havia Joan Comorera (per la USC), Miquel Valdés (pel PCC), Pere Aznar i Artur Cussó (pel PCP) i Rafael Vidiella (per la Federació Catalana del PSOE).
Tot i que aquella fusió es va produir una setmana després de l’esclat de la Guerra Civil espanyola (1936), les negociacions, que es desenvolupaven de forma paral·lela al debat intern en cada una de les formacions, es remuntaven a la repressió desfermada els dies immediatament posteriors als fets del 6 d’Octubre de 1934 (intervenció de la Generalitat, tancament del Parlament i empresonament del Govern). L’objectiu era crear un gran partit nacional català, de classe proletària, d’ideologia marxista leninista i adscrit a la Internacional Comunista. Seria el primer cas que aquest organisme internacional acceptaria dues seccions oficials, el PCE i el PSUC, d’un mateix Estat.
El primer secretari general del partit va ser Joan Comorera i Soler (Cervera, 1894 – Presó de Burgos, 1958) i la primera seu va estar situada a l’Hotel Colón de Barcelona, que havia estat requisat per la UGT poc després de l’esclat del conflicte. Durant la Guerra Civil (1936-1939), el PSUC va formar part del Govern de la Generalitat en aplicació de la seva consigna d’unitat de les forces antifeixistes. En el conflicte urbà de Barcelona conegut com els fets de Maig de 1937, que va provocar més de 500 morts i més de 1.000 ferits, i que va enfrontar les forces d’ordre públic de la Generalitat amb els elements revolucionaris incontrolats, va prendre una posició clarament a favor de l’ordre institucional.