Tal dia com avui de l’any 1098, fa 927 anys, a Saint-Nicolas-lès-Cîteaux (llavors ducat independent de Borgonya i actualment França), el religiós Robert de Molesme fundava el monestir de Cîteaux, que seria el primer establiment de l’orde del Cister. Aquest primer establiment —que seria anomenat Novum Monasterium— esdevindria l’origen i la casa matriu de l’orde cistercenc. La primera comunitat estaria formada per Robert, el promotor de la fundació i primer abat del monestir; Alberic, que seria el successor del fundador; Esteve, tercer abat i creador de la Carta Caritatis, que descriu l’organització de l’orde, i un petit grup d’una dotzena de monjos.
Robert i els seus monjos procedien del monestir benedictí de Molesme, situat a poca distància de Cîteaux, i havien abandonat aquell establiment per aprofundir en la regla de sant Benet, l’esperit de la qual es resumia en la divisa "pax, ora et labora" ('pau, resa i treballa'). Els pioners de Cîteaux es van instal·lar en una zona boscosa i, amb l’ajut dels primers seglars vinculats a l’orde, van construir un petit edifici i van artigar aquella massa forestal, i van convertir aquell conjunt en un centre de producció artesanal i agroramadera. Aquella experiència es posaria sistemàticament en pràctica en l’expansió de l’orde com una estratègia identitària.
A Catalunya, l’orde del Cister arribaria mig segle després de la fundació de Cîteaux. L’any 1150, Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona, va donar uns terrenys situats a la serra de Prades als cistercencs, perquè hi fundessin un monestir i perquè hi organitzessin la repoblació i la restauració de l’aparell econòmic. Aquell primer establiment cistercenc seria anomenat Poblet i seria fundat per una dotzena de monjos de l’orde que procedien del monestir de Fontfreda (situat als afores de Narbona). Amb el decurs del temps, els abats del monestir cistercenc de Poblet serien personalitats molt influents en la política del país.