Tal dia com avui de l’any 1865, fa 160 anys, a Appomattox (Virgínia [els Estats Units]), es lliurava la Batalla d’Appomattox, que seria el darrer i definitiu enfrontament de la Guerra Civil nord-americana (1861-1865). En aquella batalla es van enfrontar les forces de la Unió —formades per uns 60.000 efectius i comandades pel general Ulysses Grant— i les de la Confederació —integrades per uns 25.000 efectius i dirigides pel general Robert Lee. Després del fort desgast que havia patit l’exèrcit confederat, aquella batalla es presumia com la definitiva, i, per aquest motiu, els dos contendents es van citar amb els caps militars més prestigiosos de cada un dels bàndols.

La Guerra Civil nord-americana, també anomenada Guerra de Secessió, havia esclatat el 1861, quan un grup d’estats del sud havien fet ús dels mecanismes de la Constitució nord-americana de 1787 (la primera que es va redactar després de la independència de les Tretze Colònies) que atorgaven amplis poders als integrants de la Unió per a decidir el seu futur polític. No obstant això, aquesta categoria de subjecte polític (dret a decidir si formar part o separar-se del conjunt) no va ser reconeguda pel Govern nord-americà del moment (el president Abraham Lincoln, del Partit Republicà, 1861) i la Unió (la resta d’estats que no s’havien separat) els va declarar la guerra.

El rerefons d’aquella guerra era econòmic. Els estats del nord havien conegut un important procés d’industrialització i les seves societats estaven dominades per poderoses nissagues empresarials. En canvi, els estats del sud havien conservat el seu tradicional aparell agroramader, i les seves societats estaven dominades per nissagues terratinents que basaven la seva força (la productivitat i rendibilitat de les seves explotacions) en l’ús de la mà d’obra esclava. Des de la dècada de 1840 s’havia produït un fenomen —que era general arreu del món industrial— que estava promogut per la burgesia industrial, que pretenia controlar les collites i els preus del món agroramader.

Després de la Batalla d'Appomattox (el vespre del 9 d’abril de 1865), els generals Grant i Lee es van reunir a la casa de Wilmer McLean (un terratinent que tenia l’explotació prop d’on s’havia lliurat el combat) i van signar la rendició de l’exèrcit confederat. Tres dies després (el 12 d’abril de 1865), els generals Chamberlain —de l’exèrcit de la Unió— i Gordon —de l’exèrcit de la Confederació— dissolien i desarmaven les tropes derrotades a Appomattox i alliberaven 28.000 soldats confederats que s’havien rendit a canvi que tornessin a casa i es comprometessin a no formar un nou contingent armat. Tres dies després (el 15 d’abril de 1865) era assassinat el president Abraham Lincoln.