Tal dia com avui de l’any 1641, fa 377 anys, la gaseta de la cort hispànica del rei Felip IV, que apareixia amb caràcter setmanal, publicava que les institucions catalanes havien proclamat la República catalana (17 de gener de 1641) i que, tot seguit, havien derrotat i provocat la fugida dels exèrcits de la monarquia hispànica (26 de gener de 1641). Aquella notícia es basava en el contingut de la correspondència que el marquès de Torrecuso, ajudant del marquès de Los Vélez, màxima autoritat dels exèrcits hispànics, havia enviat al comte-duc d’Olivares, ministre plenipotenciari del rei Felip IV.

Aquella gaseta, anomenada Avisos, era un mitjà de premsa no oficial, però en cap cas clandestí, que editava el partit cortesà dominant, en aquells dies el del comte-duc d’Olivares. En les seves pàgines es recollia informació no gaire  sensible obtinguda pels mitjans habituals en aquell entorn, els anomenats popularment correveidile. La difusió d’aquella gaseta estava restringida al món format per les oligarquies latifundistes que residien a la cort, els funcionaris de l’administració hispànica i la noblesa de segona categoria que gravitava al voltant del poder.

Mapa polític d'Europa (1650) / Arxiu d'El Nacional

Els Avisos del 19 de febrero de 1641 és un dels primers documents públics no catalans, i el primer hispànic, que es fan ressò de la constitució de la I República catalana sota la protecció de la monarquia francesa. En un dels paràgrafs diu literalment. “Esfúerzase la voz de que los rebeldes (referit als catalans), viendo la imposibilidad de conservarse República entre dos tan poderosos monarcas (referit a les monarquies hispànica i francesa) se han dado al Francés, y él los ha recibido, dicen con todos los privilegios que la Provincia (referit a Catalunya) gozaba”.

També en un altre paràgraf deia: “la retirada del exercito a Tarragona (referit a la desbandada hispànica després de la derrota de Montjuïc) diciendo la sintió más que aquella desdicha (referit a la mort del fill de Torrecuso en una acció armada a les portes de Barcelona). I en un altre paràgraf: “A los catalanes prisioneros les han hallado unas nóminas impresas, en que les aseguran de parte de Teólogos que su rebelión es guerra justa defensiva, y los exhortan a la obediencia a sus oficiales y a pelear con valor en las ocasiones”.

 

Imatge principal: Reproducció dels Avisos (1790) / Google Books