Tal dia com avui de l’any 1701, fa 323 anys, a Carpi (llavors ducat independent de Mòdena) es lliurava una batalla que enfrontaria l’exèrcit austríac, format per 30.000 efectius i comandat per Eugeni de Savoia, contra l’exèrcit francès, integrat per 25.000 homes i dirigit per Nicolas Catinat, i que marcaria l’inici de la guerra de Successió hispànica (1701-1715). Poc abans, havia mort sense descendència el monarca hispànic Carles II (1 de novembre de 1700) i s’havia obert el polèmic testament del difunt a favor de Felip de Borbó (15 de novembre de 1700). Aquell mateix dia 15, el rei Lluís XIV de França, avi i valedor del beneficiari del testament hispànic, havia proclamat Felip a Versalles.

Entre el 15 de novembre de 1700 i el 8 de juliol de 1701, la cancelleria austríaca (valedora de Carles d’Habsburg al tron hispànic) havia promogut una intensa campanya diplomàtica que culminaria amb la creació de l’aliança internacional austriacista (formada pels regnes d’Anglaterra, dels Països Baixos i de Portugal, el ducat independent de Savoia i la corona catalanoaragonesa) i un enorme desplegament militar que tindria el seu primer teatre de guerra al nord de la península italiana. A principis de 1701, els austríacs envaïen el ducat de Milà (possessió de la monarquia hispànica governada pel Borbó) i a mitjans d’any es posicionaven a la vall del riu Po per ocupar els ducats independents de Mòdena i de Màntua (aliats de la França borbònica).

El resultat d’aquella primera batalla va ser favorable als austríacs i la influència francesa a la regió va desaparèixer. Aquest nou paisatge facilitaria el paper de la República de Gènova, anteriorment amenaçada per França, com un estratègic punt de negociacions. Quatre anys més tard (20 de juny de 1705) el partit austriacista català (majoritari però perseguit pel règim borbònic hispànic i reclòs en la clandestinitat) es reunia a Gènova amb els representants del govern anglès i signava un acord que reconeixia Catalunya com un subjecte polític amb dret a decidir el seu futur, preveia que nomenaria Carles d’Habsburg comte independent de Barcelona, dimensionaria el seu exèrcit i s’implicaria en aquell conflicte com un actor més.