Tal dia com avui de l’any 1794, fa 231 anys, a Càller —capital de l’illa de Sardenya— esclatava una revolta contra els piemontesos que se saldaria amb la victòria dels revolucionaris i l’expulsió dels dominadors. L’illa de Sardenya havia format part de la Corona catalanoaragonesa des del 1295 —i, posteriorment a la unió dinàstica de Ferran i Isabel, de la monarquia hispànica fins al 1713—. Durant les converses de pau d’Utrecht (1713) que havien de posar fi al conflicte successori hispànic (1701-1715), el règim borbònic espanyol la va cedir als austríacs a canvi de la seva retirada del conflicte. Però el 1718, aquests la van bescanviar per Sicília als piemontesos.
El ducat independent de Piemont va prendre possessió de l’illa i va situar els seus governadors generals a la ciutat de Càller —la capital històrica de Sardenya—. Durant dècades, els ducs independents de Piemont —de la casa de Savoia— es van intitular, també, reis de Sardenya. Però la força demogràfica i econòmica d’aquell conglomerat savoià residia a la part continental; i durant tot el segle XVIII, els piemontesos no van posar en pràctica cap política de desenvolupament econòmic a l’illa. A finals del segle XVIII, Sardenya era un dels territoris més pobres d’Europa, en contraposició al progrés econòmic i tecnològic del Piemont.
El 28 d’abril de 1794, Girolamo Pitzolo —comandant de les milícies locals que l’any anterior havien rebutjat un intent francès d’ocupació— va liderar una gran revolta social que protestava contra la inflació desmesurada dels preus dels aliments bàsics i contra la protecció que el règim piemontès dispensava a la noblesa latifundista local. El 7 de maig de 1794 els revolucionaris van expulsar l’aparell militar piemontès. I la cort de Torí, espantada, va reaccionar nomenant Pitzolo nou governador general. Però, al mateix temps, van pagar sabotejadors per desprestigiar la seva figura i la seva gestió. Pitzolo seria assassinat per un avalot popular el 6 de juliol de 1795.