Tal dia com avui de l’any 1519, fa 505 anys, a Molins de Rei (Principat de Catalunya) es reunien el rei hispànic Carles (el net i successor dels Reis Catòlics) i una representació del moviment popular anomenat Agermanats, formada pels mestres gremials Joan Llorenç, Guillem Sorolla, Joan Caro i Joan Coll. Aquest moviment popular s’havia creat uns anys abans (1515) en un escenari de profunda crisi econòmica i social que s’intensificaria notablement pels efectes de la Gran Riuà de 1517 (amb un saldo de milers de morts i la destrucció de l’aparell productiu agrari de l’Horta); i d’un rebrot de Pesta Negra que estaria associat amb la persistència de certs elements relacionats amb aquella inundació (fangs, destrucció de l’aparell productiu, proliferació d’infeccions i malalties, misèria, mort).

En aquell context crític, els gremis urbans del Cap-i-Casal —que reunien la representació de les àmplies classes populars valencianes— van exigir l’accés al govern de la ciutat que, fins llavors, havia estat un vedat de les oligarquies urbanes (noblesa latifundista i mercaders rendistes). Els gremis aspiraven a revertir la crisi implementant una recepta revolucionària, que consistia en l’aplicació de mesures de protecció i estímul a l’aparell productiu valencià i en la transformació política del regne de València en la República valenciana (inspirada en el model de les repúbliques de Venècia i de Gènova), que es mantindria dins l’edifici polític hispànic mentre les seves institucions de govern ho estimessin convenient; i que seria governada per les elits dels gremis (els dirigents del moviment agermanat).

Aquell moviment ja estava armat des que, l’any 1515, el rei Ferran el Catòlic (l’avi i antecessor del rei Carles), davant l’amenaça permanent de la pirateria musulmana (que atacava i massacrava pobles i ciutat de la costa valenciana), l'havia autoritzat. Durant les setmanes prèvies a la reunió de Molins de Rei, els gremis van organitzar diverses desfilades militars pels carrers i places del Cap-i-Casal, exhibint múscul bèl·lic. En aquella reunió, el rei i els agermanats van acordar que els gremis passarien a tenir representació en les institucions polítiques. A més, Carles de Gant va confirmar l’autorització de Ferran el Catòlic de posseir i portar armes. Passades unes setmanes (gener, 1520), el rei Carles —pressionat per les oligarquies— va recular; però la revolució ja estava en marxa.