Tal dia com avui de l’any 1937, fa 86 anys, als carrers de Barcelona i en el context de la Guerra Civil Espanyola esclatava un conflicte armat que va enfrontar, per una banda, les forces d’ordre públic de la Generalitat, l’exèrcit de la República i els milicians d’Estat Català i del PSUC i, per l'altra banda, els milicians de la CNT-FAI i del POUM. En aquell enfrontament, que es va lliurar durant cinc dies (3 al 7 de maig), hi van participar més de vint mil efectius armats (uns deu mil per cada bàndol en conflicte) i es va saldar amb la derrota de la CNT-FAI i del POUM, que van quedar proscrites. El gran guanyador d’aquell conflicte va ser el prosoviètic PSUC, que pràcticament no tenia representació parlamentària a la cambra catalana, però que havia guanyat un gran protagonisme des de l’inici de la Guerra Civil.

Aquell conflicte va ser la culminació d’un llarg procés de tensió que s’havia iniciat el 20 de juliol de 1936. Un cop derrotat el cop d’estat militar del 19 de juliol, s’havia produït un segon cop d’estat anarquista, que va tenir com a conseqüència la creació del Comitè de Milícies Antifeixistes, un organisme controlat per la CNT-FAI, que va usurpar les funcions de govern del Consell Executiu de la Generalitat. Des de llavors el país va quedar sumit en un caos absolut: la col·lectivització de fàbriques que deixaven de funcionar per falta de subministraments o per absència de quadres amb formació tècnica o la implantació de les sinistres patrulles de control, convictes excarcerats durant la pretesa revolució, que havien suplantat les forces d’ordre públic i havien creat un règim de terror.

Els fets de Maig, que van ser catalogats com una guerra civil dins d’una guerra civil, es van iniciar quan el president Companys va ordenar a Eusebi Rodríguez Salas, en aquell moment comissari d’ordre públic de la Generalitat imposat pel PSUC, assaltar l’edifici de Telefònica de Barcelona, sota control de la CNT-FAI. Dos-cents guàrdies d’assalt van ocupar per la força de l’edifici, que va quedar dividit entre les forces en combat. En aquell moment, i per a evitar una explosió de violència generalitzada, el president Companys va demanar als dirigents de la CNT que intercedissin, però els dirigents de la FAI van cridar a la mobilització general. Superat el conflicte, el socialista Negrín, president del govern de la República, va pretextar que la Generalitat no havia sabut encarar aquella crisi i va iniciar el segrest de les competències de l’autogovern català.