Tal dia com avui de l’any 1766, fa 259 anys, en el context de la crisi econòmica de les dècades centrals del segle XVIII, esclataven un seguit de revoltes arreu del País Valencià, amb epicentre a les viles i ciutats del sud del territori: Crevillent, Elx, Albatera, Catral i Almoradí. Aquell fenomen seria la primera onada de revoltes contra el règim borbònic des de l’ocupació de 1707. El punt de partida de la revolta seria Sant Joan del Raval, una pedania de la ciutat d’Elx. Els 1.500 revoltats de Sant Joan del Raval (anomenats avalotats en la documentació de l’època) van ser dirigits per Baptista Blasco, anomenat popularment el Batiste, el venerable vell.
La protesta es va dirigir contra l’alcalde pedani Ricardo Sánchez, un personatge foraster imposat per Pedro Pablo Abarca de Bolea, comte d'Aranda, capità general de València (és a dir, màxima autoritat política, militar i judicial del règim borbònic al País Valencià); i anys més tard secretari d’Estat (equivalent a primer ministre) del rei Carles IV. L’alcalde i oligarca Ricardo Sánchez (com la resta d’alcaldes del País Valencià) pretenia arrendar als intermediaris la farina del blat acumulada als almodins senyorials i destinada als forns locals, que hauria posat en mans dels acaparadors i dels especuladors el subministrament i el preu del pa.
Els avalotats van assaltar l’edifici consistorial de Sant Joan del Raval, van destrossar tot el mobiliari i van arrencar els pals de les banderes situats a la façana. Tot seguit, es van dirigir a Elx, i amb el suport de la gent de la ciutat, van assaltar l’edifici consistorial i van obligar Tomás Andrés de Guseme, alcalde major, a publicar un ban que abolia els monopolis senyorials (principalment el monopoli de la farina dels cereals) i restituïa els saladars (les finques productores de sal) als descendents dels antics petits propietaris, que havien estat confiscats pel règim repressiu borbònic després de la Guerra de Successió (1705-1715).