Tal dia com avui de l’any 1976, fa 46 anys, les darreres unitats militars espanyoles abandonaven el territori del Sáhara Occidental, que havia estat una colònia de l’estat espanyol durant 90 anys (des del 1885). Tot seguit a l’abandonament de la colònia, l’exèrcit marroquí va avançar posicions des del nord, va ocupar el territori i el va incorporar als dominis de la monarquia alauita. Aquella fugida va ser durament criticada en el concert internacional, perquè en virtut de la la resolució 1514 del Comitè de Descolonització de les Nacions Unides (1945), que Espanya havia ratificat el 1955, en la seva condició de metròpoli colonial estava obligada a facilitar la constitució d’un estat saharaui independent.

Ràpidament va transcendir que els governs espanyol i marroquí havien signat uns acords secrets (1975) que violaven la resolució de Nacions Unides. Seguidament, l’estat marroquí va impulsar la Marxa Verda (una ocupació il·legítima del Sàhara amb una massa de 300.000 civils). En contrapartida, l’estat espanyol va obtenir importants compensacions a empreses privades en matèria de pesca davant la costa marroquí (que beneficiaven, especialment, les grans pesqueres espanyoles) i d’explotació de fosfats al Sàhara (a favor de companyies mineres espanyoles); i que, molt probablement, no haurien obtingut mai si s’hagués complert la resolució de l’ONU, i el Sàhara hagués accedit a la independència.

L’ocupació espanyola del Sàhara s’havia iniciat a finals del segle XIX, després de la Conferència de Berlín (1885) que va trossejar el continent africà per a les potències colonitzadores europees. Durant dècades, l’administració espanyola es va limitar a mantenir el control militar sobre la franja costanera i a establir-hi quarters militars i centres de reclusió penal. El de Villa Cisneros va ser utilitzat per tots els règims espanyols i va ser un dels més funestos de la història penitenciària espanyola del segle XX: allà hi van ser reclosos els carlins que havien participat en el cop d’estat fallit contra la II República (1932) i els anarquistes canaris capturats per l’exèrcit franquista a l’inici de la Guerra Civil (1936).