Tal dia com avui de l’any 1855, fa 170 anys, a la fortificació militar de San Salvador de la Punta, a l’Havana (llavors colònia espanyola de Cuba), el capità general José Gutiérrez de la Concha —governador colonial— ordenava el compliment de la sentència de mort dictada per un tribunal militar contra el professor Ramon Pintó i Llinàs, que en aquell moment era el president de la clandestina Junta Revolucionaria Cubana. En aquell moment, l’independentisme cubà es trobava en una etapa iniciàtica i estava articulat per les classes intel·lectuals i menestrals urbanes de la colònia.

Ramon Pintó i Llinàs havia nascut a Barcelona el 20 de juny del 1804, en una família de la petita burgesia urbana de la capital catalana, que li havia pogut procurar una educació. El 1824 s’havia graduat en estudis superiors de Disseny a l’Escola de la Llotja i, tot seguit, amb tan sols vint anys, havia emigrat a Cuba i havia fundat el Liceu Artístic i Literari de l’Havana. Durant les tres dècades que va viure a Cuba (1824-1855), havia conegut i s’havia acostat, progressivament, a l’independentisme cubà, fins a esdevenir una de les figures de més destacades d’aquell moviment.

Per contra, el capità general Gutiérrez de la Concha tenia una història radicalment oposada a la del professor Pintó. Havia nascut el 1809 a Córdoba del Tucumán, quan aquesta ciutat encara formava part de la colònia espanyola de Riu de la Plata, i el seu pare, el governador colonial de la ciutat, havia estat afusellat pels independentistes, juntament amb el virrei Liniers. Aquest fet el marcaria per sempre i explicaria el règim de terror que va desfermar a Cuba, amb detencions i tortures indiscriminades, judicis sense garanties processals i condemnes sumaríssimes (1854-1859).

Aquests fets no impedirien que, poc després, Gutiérrez de la Concha fes una carrera política a la metròpoli. Va ser ministre, en dues ocasions diferents, de Guerra i també d’Ultramar i va ser president del Consell de Ministres (equivalent a president del govern) abans de la Revolució Gloriosa del 1868 que va expatriar els Borbons. En canvi, la figura del professor Pintó, a Catalunya, ha passat desapercebuda. I si bé a Cuba és considerat un heroi nacional (diverses ciutats li han dedicat carrers importants), la seva ciutat nadiua mai no l’ha recordat ni mai no n'ha homenatjat la figura.