Tal dia com avui de l’any 1817, fa 208 anys, l’exèrcit colonial espanyol entrava a Barcelona de Veneçuela (virregnat de Nova Granada) i assassinava a sang freda 200 voluntaris de l’exèrcit llibertador i 1.000 civils desarmats. Segons les fonts documentals, poc abans d’aquella massacre, el general llibertador Simón Bolívar havia advertit un moviment de les tropes colonials en direcció a Barcelona de Veneçuela i havia ordenat fortificar l’antiga missió dels franciscans, situada al centre del nucli urbà. El 7 d’abril, les tropes colonials dirigides pel coronel espanyol Aldama y Morales van assaltar la missió i, seguint ordres del capità general espanyol Salvador de Moxó y Quadrado, van assassinar a sang freda tots els voluntaris que havien presentat resistència i tots els civils refugiats a l'interior.

La missió, anomenada Casa Fuerte, va quedar reduïda a un munt de runes que van sepultar els centenars de cadàvers dels defensors i dels civils massacrats per l’exèrcit espanyol. Segons la versió oficial de les autoritats colonials, l’irlandès Charles Chamberlain, cap militar dels defensors nomenat pel general Simón Bolívar, es va suïcidar abans de caure en mans dels espanyols, tot i que alguns historiadors actuals apunten que va ser brutalment assassinat pels atacants. En canvi, els seus oficials immediats, el militar Pedro María Freites del Bastardo i el metge Francisco Esteban Rivas, van ser capturats, engrillonats, traslladats a Caracas i entaforats a les masmorres de la Capitania General. Deu dies més tard (17 d’abril de 1817), el capità general Moxó en va ordenar l'execució.

Barcelona de Veneçuela havia estat fundada el 1635 pel negociant i explorador català Joan Orpí (Piera, 1593 - Barcelona de Veneçuela, 1645), després de comprar les terres de la desembocadura del riu Orinoco a la corona hispànica i obtenir autorització per crear una colònia privada seguint el model colombí, anglès o neerlandès. Orpí va anomenar la colònia Nova Catalunya. I tot seguit havia fundat les dues ciutats que articulaven aquella colònia: Nova Tarragona i Nova Barcelona (més endavant, Barcelona de Veneçuela). El 1640, amb l’esclat de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), les autoritats colonials hispàniques, temoroses que la colònia d’Orpí esdevingués la primera colònia de la República catalana a Amèrica, la van confiscar als seus legítims propietaris i la van rebatejar com a Nueva Andalucía.