Tal dia com avui de l’any 1792, fa 233 anys, a París, s'utilitzava la guillotina —per primer cop a la història— per a executar un condemnat a mort. Tot i que aquest fet es va produir en plena Revolució Francesa (1789-1794) i a les portes de l’anomenat Règim del Terror (setembre, 1793 – juliol, 1794), el primer guillotinat de la història no va ser un condemnat a mort per crims polítics, sinó el delinqüent comú Nicolas-Jacques Pelletier, que havia estat detingut, acusat, jutjat i condemnat a mort per diversos robatoris amb força i violència. Sis mesos abans (14 d’octubre del 1791), havia robat, violat i assassinat una noia jove. Va ser detingut aquella mateixa nit i, posteriorment, el jutge Jacob Moreau el va condemnar a mort (31 de desembre del 1791).

El 6 d’octubre del 1791, l’Assemblea Nacional francesa havia aprovat un nou codi penal que substituiria el de l’Antic Règim i que, entre altres coses, pretenia “humanitzar” les execucions. L’Assemblea —a proposta del diputat Joseph-Ignace Guillotin, de la Gironda, a la desembocadura del riu Garona— havia encarregat a Antoine Louis, metge jueu alsacià i secretari perpetu de l’Acadèmia de Cirurgia, i a Tobias Schmidt, fabricant de pianos originari del ducat imperial de Hessen, el disseny i la construcció d’un artefacte capaç d’executar els condemnats sense produir el dolor que causava la forca o la destral. El 2 de març del 1792 (unes setmanes abans de l’execució de Pelletier), es va provar amb èxit el prototipus de Louis i Schmidt.

La guillotina que va executar Pelletier va ser instal·lada a la Place de Grève (actualment Place de l’Hôtel de Ville) i, tot seguit, va ser desplaçada a la Place de la Révolution (actualment Place de la Concorde) i entre el 1792 i el 1795 s’hi van executar 2.622 persones, entre les quals els reis Lluís XVI i Maria Antonieta, i els mateixos Robespierre, Couthon, Saint-Just, Le Bas i Hanriot, dirigents del Règim del Terror (1793-1794) que havien emprat a bastament aquest mètode per a eliminar físicament l’oposició política. Durant el període del Terror, arreu de França, van ser oficialment executades 16.594 persones, tot i que la investigació historiogràfica afirma que els tribunals populars que actuaven al marge de la justícia haurien pogut executar entre 35.000 i 40.000 persones.