Tal dia com avui de l’any 1933, fa 91 anys, a Euskadi (llavors, oficialment, Provincias Vascongadas); se celebrava el referèndum d’aprovació del text estatutari que, prèviament, havia redactat una ponència formada per unes gestores polítiques de les tres Diputacions basques (per aquest motiu seria anomenat l’Estatut de les Gestores) i aprovat per la majoria dels ajuntaments dels tres territoris bascos (Àlaba, Biscaia i Guipúscoa). Aquell text era la conseqüència d’una història convulsa que s’havia iniciat el 1931, poc després de la proclamació de II República espanyola, amb el projecte estatutari conjunt basconavarrès que no havia prosperat a causa de la radicalitat dels carlins.  

Efectivament, els carlins havien aconseguit introduir uns articles que consagraven la confessionalitat del futur estat autonòmic basconavarrès. Fins i tot, reservaven al futur govern basconavarrès la possibilitat de signar concordats amb la Santa Seu, totalment al marge de l’estat espanyol. La resta de partits basconavarresos que formaven part de la ponència i redacció del text (nacionalistes i republicans) ho acabarien acceptant, de mala gana, però per evitar el trencament del projecte. Tot i això, el context polític i social del moment (la República espanyola s’havia proclamat laica i no confessional), va precipitar el fracàs d’aquell text conjunt.

El text basconavarrès va retirar els articles confessionals i molts ajuntaments navarresos, controlats pels carlins, van votar contra el projecte d’autonomia. En aquell moment el PNB va decidir impulsar un nou text estatutari només per a les “Provincias Vascongadas” (l’Estatut de les Gestores) que seria aprovat per majoria en una assemblea d’ajuntaments reunida a Vitòria-Gasteiz (6 d’agost de 1933). Aquella assemblea va donar els següents resultats: Biscaia: 115 a favor i 1 abstenció; Guipúscoa: 83 a favor, 2 en contra i 4 abstencions; i Àlaba: 41 a favor, 26 en contra i 10 abstencions.

El 5 de novembre la ciutadania basca (homes i dones majors de 23 anys) confirmarien els resultats de l’assemblea de Vitòria-Gasteiz. A Biscaia, amb una participació del 90,34% del cens, va guanyar el sí amb el 97,90%. A Guipúscoa, amb una participació del 90,98% del cens, va guanyar el sí amb el 98,39%. I a Àlaba, amb una participació del 58,35% (els carlins alabesos van cridar al boicot) va guanyar el sí amb el 81,25%. A Bilbao, el sí va guanyar amb un 93,79%; a Donosti també va guanyar el sí amb el 96,92%, i a Vitòria-Gasteiz, també es va imposar el sí amb el 74,88%. El no només va guanyar en quatre pobles de la comarca de La Rioja alabesa.