Tal dia com avui de l’any 1708, fa 310 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), l’exèrcit borbònic francocastellà, comandat per Felip d’Orleans (cosí del primer Borbó hispànic) i per James Fitz-James Stuart, duc de Berwick, forçava la capitulació de la ciutat de Tortosa després d’un setge de 30 dies. L’exèrcit borbònic estava format per 40.000 efectius procedents de les corones de Castella i de França, i la resistència austriacista estava integrada per 5.000 homes reunits per la Coronela de Tortosa, comandada pel procurador en cap de la ciutat —l’equivalent a alcalde—, Ignasi Minguella, l’exèrcit de la Generalitat, comandat pel tinent coronel Francesc Montagut, i un regiment de tropes angleses sota el comandament del general Jones.
La Coronela de Tortosa era la milícia urbana que s’armava en situacions d’amenaça i agressió. La ciutat de Tortosa tenia aquest privilegi —com Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona, Perpinyà i Manresa— a l’empara de les Constitucions de Catalunya de 1585. En el setge de 1708, el procurador en cap, Ignasi Minguella, va armar 15 batallons agrupats en confraries gremials i en parròquies veïnals, les va distribuir en la defensa dels 15 panys de muralla (anomenats trasts de la murada de Tortosa) i les va distingir amb l’estendard tradicional propi de cada gremi o de cada barri. Durant els trenta dies que va durar el setge, van resistir sense perdre cap posició, i seria, finalment, a causa de la manca d’aigua i d’aliments que acabarien capitulant.
L’artilleria borbònica va bombardejar indiscriminadament tant les defenses militars, com els habitatges civils. El raval de Remolins, situat al nord de la trama urbana històrica, quedaria completament arrasat. Tortosa, amb 5.000 habitants, era, amb Saragossa, el port fluvial més important de l’Ebre i la ciutat més poblada del sud de Catalunya (i una de les deu més poblades del país). En aquell episodi va perdre el 10% dels veïns, bona part del parc immobiliari i la pràctica totalitat del teixit productiu. Una setmana després de la capitulació, les tropes ocupants van prendre possessió de la plaça i van desfermar una brutal repressió, que entre executats, empresonats i exiliats sumaria tantes víctimes com les que havia provocat el setge.