Tal dia com avui de l’any 1837, fa 187 anys, i en el context de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), el gruix de l’exèrcit carlí, format per 22.000 homes, voluntaris reclutats al País Basc, a Navarra i a Catalunya, travessava el riu Ebre per Xerta (Baix Ebre), per dirigir-se cap a València cap-i-casal i cap a Madrid. Aquell exèrcit (el més nombrós que mai havia tingut el carlisme) va ser anomenat Expedició Reial i va ser comandat pel mateix pretendent Carles de Borbó i, des del trajecte català, pel general Ramon Cabrera, més tard anomenat “el Tigre del Maestrat”.

Després de la misteriosa mort del general Zumalakarregi —el militar carlí més victoriós al nord peninsular— (24 de juny de 1835) el partit de Carles de Borbó va viure una crisi que no es resoldria fins passats dos anys. Durant aquest període, els isabelins o constitucionals es refarien i obtindrien algunes victòries significatives al País Valencià (Toga, Soneixa). En aquell ambient de crisi i, fins i tot, de crispació, l’infant Sebastià Gabriel (fill de Gabriel de Borbó —oncle de Carles de Borbó—) va proposar un canvi d’estratègia que passava per la reunió d’un gran exèrcit.

Aquesta expedició havia sortit d’Estella (seu del govern carlí) i després de travessar la Ribera de Navarra, les comarques aragoneses de Cinco Villas, Foia d’Osca i Somontano, i les planúries catalanes de Lleida, de Manresa, de Vic, i les comarques de la Segarra i de les Garrigues, se situava a l’Ebre per encarar el camí de València. Per saltar l’Ebre, el general Cabrera va valorar diverses opcions, i finalment es va decantar pel gual de Xerta. A l’altra banda del riu, hi va trobar un petit destacament constitucional, comandat pel capità Borso di Carminati, que va ser derrotat sense complicacions.

Aquella expedició va estar envoltada d’una gran polèmica. Si bé, un cop travessat l’Ebre, la moral de la tropa era molt alta (els carlins van derrotar amb autoritat totes les guarnicions constitucionals que van trobar al camí fins a Castelló), ja no van ocupar ni València cap-i-casal ni Madrid. Aquella inacció era fruit de l’estratègia conservadora que el pretendent va imprimir a l’operació militar. El general Cabrera, descontent amb el resultat d’aquella expedició, es va retirar i va intentar, infructuosament, la presa de Saragossa i, finalment, es va fortificar a Morella (26 de gener de 1838)