Tal dia com avui de l’any 1149, fa 873 anys, els exèrcits dels comtes independents Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell conquerien la ciutat de Lleida, que durant 435 anys (des del 714) havia estat en poder de diversos dominis musulmans. Primer havia format part de l’emirat dependent (714-756) i independent de Córdoba (756-929), tot seguit del califat d’Al-Àndalus, amb capital a Còrdova (929-1031); després s’havia constituït com a emirat independent de Làreda (1031-1102); i, finalment, havia format part de l’imperi almoràvit, amb capital a Marràqueix (1102-1147). Quan es va produir la conquesta catalana (1149), la Làreda musulmana feia dos anys que s’havia constituït, de nou, en un domini independent.

La conquesta catalana de Tortosa (1148) i Lleida (1149) va representar un cop duríssim per a les aspiracions aragoneses. Poc abans, el rei aragonès Alfons el Bataller havia intentat, infructuosament, conquerir aquestes dues importants places. La cancelleria aragonesa argumentava que Turtuixa i Làrida havien format part de la Frontera Superior àrab (amb capital a Saragossa) i, després, del regne taifa de Saragossa. Els monarques navarroaragonesos sempre van considerar aquella taifa —hereva de la Frontera Superior àrab— com el seu territori natural d’expansió. De fet, durant segles, els governants àrabs de Saragossa havien estat els Banu Qasi, vinculats amb llaços de sang a les nissagues reials navarroaragoneses dels Aritza i els Ximeno.

Després de la conquesta, Lleida va quedar vinculada políticament i administrativament al comtat independent de Barcelona. El comte d’Urgell es va reservar la propietat i les rendes d’una tercera part de la ciutat. La població musulmana —majoritàriament d’origen autòcton— va ser expulsada cap a la taifa de València, excepte una petita part —dedicada a l’ofici de la construcció— que seria emplaçada a l’extrem sud del clos murallat, en una zona que tradicionalment seria coneguda com el “Ravalet dels Moros”, i que correspon, actualment, al carrer Obradors, a tocar de la Catedral nova. La nova Lleida cristiana va ser repoblada amb contingents originaris dels comtats d’Urgell, Pallars, Ribagorça, Cerdanya, Osona i Rosselló.

Imatge principal: Gravat medieval de Lleida. Font: Blog Quina la fem.