Tal dia com avui de l’any 1527, fa 498 anys, una expedició privada catalana formada per quatre vaixells fundaven l’assentament de Fort Sant Salvador, el primer establiment europeu a l’actual Argentina. Aquella expedició estava formada per un comboi de quatre naus: la Sant Gabriel, propietat de l’armador Miquel Rifós; la Santa Caterina, propietat de l’armador Perot Forcadell; la Trinitat, propietat de l’armador Felip Ribes, tots de Barcelona, i la Santa María del Espinar, propietat de l’armador Antón de Grajeda, de Sanlúcar de Barrameda, però molt relacionat amb els armadors catalans establerts a Sevilla i Cadis. Els pilots d’aquelles naus eren Gabriel Rifós, de la Sant Gabriel; Antoni Pons, de la Santa Caterina, i els germans Lluís i Joan Ramires, de la Trinitat i de la Santa María, respectivament.

Aquella expedició, de capital privat, havia sortit de Sanlúcar de Barrameda (Andalusia) el 3 d’abril del 1526 amb l’objectiu d’arribar a les illes Moluques (un dels grans productors d’espècies) a través de l’extrem sud del continent americà. Però en arribar a l’estuari del Riu de la Plata —una zona inexplorada pels europeus—, Sebastià Cabot —el cap de l’expedició— va confondre la desembocadura del Riu de la Plata amb l’extrem sud del continent i s’hi van endinsar. Poc després, es van adonar de l’error, però les expectatives d’extracció de recursos que va estimar Cabot i la seva expedició eren tan grans que van decidir modificar el trajecte de l’expedició. El 24 de gener del 1527, desembarcaven prop de l’actual ciutat de Buenos Aires i fundaven el primer establiment europeu a la futura Argentina: l’assentament de Sant Salvador.

Després vindria una navegació d’exploració solcant les aigües del riu Paranà que duraria diverses setmanes, fins que el comboi català de Cabot va fondejar al sistema de llacs fluvials de Santa Fe, a 150 milles de la desembocadura. I el 8 de maig del 1527, fundarien Sant Llàtzer, el segon establiment europeu a l’actual Argentina. El propòsit de Cabot i dels seus armadors catalans era deixar dos grups de tres o quatre dotzenes d’homes a cada assentament, i retornar a la Península a la recerca de mitjans i recursos per consolidar l’empresa colonitzadora. Però l’hostilitat dels indígenes i la impossibilitat d’avituallar la colònia en un segon viatge condemnarien al fracàs aquell projecte. Els europeus no hi tornarien fins que el 1536, els castellanolleonesos van intentar, també sense èxit, crear una colònia a la desembocadura.