Tal dia com avui de l’any 1527, fa 497 anys, l’expedició naval catalana capitanejada per Sebastià Cabot, iniciava la navegació pel riu Paranà i s’endinsava en el territori que, poc després, seria anomenat Riu de la Plata i, tres segles més tard, Argentina. L’expedició de Cabot havia salpat del port de Sanlúcar de Barrameda —a la Baixa Andalusia atlàntica— el 3 d’abril de 1526 i havia tocat les costes de l’estuari del Riu de la Plata —el litoral de l’actual Buenos Aires— el 24 de gener de 1527. Aquella expedició, a diferència dels combois de la Carrera de Indias, de finançament reial, havia estat impulsada i sufragada, exclusivament, per un grup de mercaders de Barcelona relacionats amb l’activitat naval.

L’expedició catalana de Cabot al Riu de la Plata i al Paranà va ser la primera exploració europea en aquell territori. Aquell comboi estava format per quatre naus: la Sant Gabriel, propietat de l’armador Miquel Rifós; la Santa Caterina, propietat de l’armador Perot Forcadell; la Trinitat, propietat de l’armador Felip Ribes, tots de Barcelona; i la Santa María del Espinar, propietat de l’armador Antón de Grajeda, de Sanlúcar de Barrameda, però molt relacionat amb els armadors catalans establerts a Sevilla i a Cadis. Els pilots d’aquelles naus eren Gabriel Rifós, de la Sant Gabriel; Antoni Pons, de la Santa Caterina; i els germans Lluís i Joan Ramires, de la Trinitat i de la Santa Maria, respectivament.

Aquella expedició havia tingut un cost de 660.000 morabatins (l’equivalent al valor de 20 cases a Barcelona o a València) i el seu objectiu era crear una colònia privada a les illes Moluques, en aquell moment un dels principals centres de producció d’espècies d’Orient. Però quan eren davant l’estuari de Riu de la Plata, van virar cap a l’est pensant que en aquell moment estaven circumval·lant el continent americà. Després van ser conscients del seu error, però les expectatives que oferia aquella terra els van animar a continuar, i entre gener i maig de 1527 van crear dues colònies privades catalanes que no transcendirien per l’hostilitat dels indígenes i per les dificultats per proveir-les des de la metròpoli: Sant Llàtzer i Sant Salvador.