Tal dia com avui de l’any 1701, fa 323 anys, el Dietari de la Generalitat consignava la recepció d’una missiva oficial rei Felip V —el primer Borbó hispànic— convocant els estaments catalans a Corts. Felip de Borbó havia estat el beneficiari del polèmic testament de Carles II —el darrer Habsburg hispànic—. El 15 de novembre de 1700 s’havia conegut el contingut d’aquell testament —que la historiografia moderna considera una falsificació— i el mateix dia, el seu avi, el rei Lluís XIV de França (el màxim rival de la monarquia hispànica en la lluita pel lideratge continental) l’havia proclamat rei de les Espanyes a Versalles.
En aquella missiva es donava instruccions per convocar els representants polítics del país al convent de Sant Francesc de Barcelona. També demanava que l’arrendador dels drets de la Generalitat (el particular que havia guanyat la subhasta i explotava aquesta concessió) “no me ponga impedimento no embarasso alguno a las personas que van en mi servicio y seguimiento a la jornada que tengo resuelto hazer a esse ciudad a jurar cortes en las cosas usadas y de servicio, aunque el que las lleve no se haya servido de ellas jurando ser suyas y para su propio uso sinó que se les haga todo buen pasage y cortesia de manera que no reciban molèstia alguna”.
El “dret d’entrades i eixides” (el que demanava que no li apliquessin) era un impost que gravava el valor de les mercaderies autòctones i estrangeres, exportades o importades; que era recaptat a les fronteres terrestres i marítimes. Una part d’aquests drets es derivaven al Consolat de Mar, per al manteniment de la Casa de la Llotja (el gran centre de negocis de la ciutat) i els consolats de mar barcelonins a l’exterior. En aquella missiva oficial, Felip V exhortava a les autoritats catalanes a cometre una infracció fiscal contra la mateixa hisenda catalana, ometent el cobrament dels tributs que li corresponia liquidar per tots els articles nous que entraven al país amb el seu seguici.