Tal dia com avui de l’any 1570, fa 454 anys, a Madrid (capital de la monarquia hispànica des del 1561), el rei Felip II signava una reial cèdula que autoritzava la creació de Tribunals del Sant Ofici arreu de les colònies hispàniques d’Amèrica. Durant l’any següent (1571), la Inquisició hispànica va obrir un Tribunal de la Fe a Mèxic, que seria presidit pel dominic Pedro Moya de Contreras (més tard, arquebisbe de Mèxic i virrei de Nova Espanya), i un altre a Lima, que seria codirigit pels també dominics Andrés de Bustamante i Servando de Cerezuela. Reveladorament, un dels primers “autos de fe” dictats per Moya seria la cremació d’un grup de mariners anglesos, de la tripulació de John Hawkins, que havien estat prèviament capturats.
Posteriorment, el Tribunal del Sant Ofici va ser implantat a Cartagena d’Índies (1610) que, d’aquesta manera, es convertia en la tercera seu inquisitorial de l’Amèrica hispànica. Segons la investigació historiogràfica, durant l’època de màxima incidència de l’activitat inquisitorial (1570-1700) es van incoar uns 6.000 expedients que van donar com a resultat l’assassinat d’un mínim de 72 persones, i l’exili i la ruïna d’un número indeterminat que no seria inferior a 10.000. La Inquisició hispànica a Amèrica va importar els mètodes de tortura que ja utilitzava a la península Ibèrica: el “potro” i la “garrucha” (aparells que estripaven la musculatura i els tendrums dels detinguts) o el “càstig de l’aigua” (fer beure aigua al detingut fins que s’ofegava).
La Inquisició hispànica a Amèrica perseguia els descendents de jueus conversos i les oligarquies del món indígena que s’havien castellanitzat i cristianitzat per mantenir el seu estatus polític i econòmic. L’aparell de dominació hispànic sospitava que aquests grups conservaven, secretament, i difonien, clandestinament, les seves respectives confessions; i això era interpretat com un desafiament al règim hispànic. La Inquisició també va perseguir els armadors i mariners francesos, neerlandesos i anglesos que comerciaven amb les colònies hispàniques d’Amèrica, perquè se’ls considerava sospitosos de divulgar la reforma protestant que el règim hispànic combatia amb les armes al continent europeu.