Tal dia com avui de l’any 1654, fa 370 anys, el Dietari de la Generalitat consignava per primera vegada la celebració de la festivitat de Santiago Apóstol. Ho feia de forma breu i amb la simple inscripció de “Dissabte, a XXV. Die de sanct Jaume”. Aquest fet es produïa a les acaballes de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), dos anys després de l'ocupació hispànica de Barcelona (1652). Fins llavors, el dia de Sant Jaume era festiu en diversos barris, pobles i ciutats de Catalunya, i formava part d’un calendari de festivitats del mes de juliol —molt relacionades amb les activitats agràries— que començava el dia 10 amb Sant Cristòfol i es completava els dies 25 i 26 amb Sant Jaume i Santa Anna. Però no se celebrava arreu del país.

Un quart de segle abans (1629), el poderós cardenal Agostino Spinola (en aquell moment metropolità de Granada i poc després de Santiago) havia aconseguit que el pontífex Urbà VII nomenés Santiago Apòstol patró de les Espanyes. En aquest punt, és important destacar que el cardenal Spinola era representant plenipotenciari de la cancelleria hispànica davant de la Santa Seu en qüestions molt concretes, era membre del Consell d’Estat de la monarquia hispànica i era el fill d’Ambrosio Spinola, cap dels sinistres Tercios hispànics de Flandes, que el pintor de la cort Velázquez havia immortalitzat en la representació La rendició de Breda. I Urbà VII era el pontífex que havia autoritzat el judici inquisitorial contra Galileo Galilei.

Després de l’ocupació hispànica del Principat (1652), la cancelleria hispànica va decidir no liquidar les institucions catalanes (com havia reclamat insistentment Olivares a l’inici del conflicte). Però les va parasitar. Va desplegar una onada de repressió contra la classe dirigent catalana i va imposar la seva substitució per sinistres personatges, naturals del país o estrangers, sense cap talent per a la política, però amb interessos personals molt relacionats amb el poder hispànic. També es van produir una sèrie de moviments que perseguien l’espanyolització de les elits catalanes i la despersonalització de la societat del país, i la imposició de Santiago Apòstol, patró de les Espanyes, formava part d’aquesta estratègia.