Tal dia com avui de l’any 1648, fa 376 anys, a Segòvia (Corona castellanolleonesa) es feia efectiva l’ordre d’execució dictada pel rei hispànic Felip IV contra Francisco Antonio Silvestre de Guzmán y Sotomayor, marquès d’Ayamonte, que havia estat un dels dos líders de la revolució independentista andalusa de 1641. Aquella rebel·lió havia estat liderada per dos dels aristòcrates més rics d’Andalusia: Gaspar Alonso Pérez de Guzmán y Sandoval, duc de Medina-Sidonia; i l’esmentat marquès d’Ayamonte. Es donava la circumstància que ambdós eren parents del comte-duc d’Olivares, primer ministre de la monarquia hispànica.
La revolució andalusa havia esclatat el juliol de 1641, coincidint amb moviments independentistes de Catalunya (setembre, 1640) i de Portugal (novembre, 1640). Però en el cas d’Andalusia, el perfil de les classes dirigents d’aquell moviment —de perfil clarament aristocràtic— tenia més relació amb la revolució portuguesa que amb la catalana. De fet, els dirigents d’ambdós moviments es van prestar suport militar i estratègic mutu. Però mentre que a Portugal, la revolució va triomfar, a Andalusia les diferències entre Medina-Sidonia (que es volia proclamar rei) i Ayamonte (que volia constituir una república) van condemnar el moviment al fracàs.
Un cop fracassada l’operació, tant Medina-Sidonia com Ayamonte van ser detinguts i empresonats. Però Medina-Sidonia, per la seva condició de germà de Luisa Francisca de Guzmán, esposa de Joan de Bragança —que després de la Revolució independentista portuguesa (1640) s’havia convertit en el nou rei de Portugal— es va estalviar el rigor màxim de la justícia de Felip IV i la pena que se li va imposar no va passar de la confiscació d’una part del seu patrimoni familiar. En canvi, i segons les fonts documentals de l’època, Ayamonte seria executat (després de passar set anys empresonat a l’Alcàsser de Segòvia) com una “mesura exemplaritzant”.