Tal dia com avui de l'any 1713, fa 304 anys, el rei Felip V, el primer Borbó hispànic, signava el decret Orry de reorganització administrativa, territorial i tributària dels seus dominis a la península Ibèrica. Aquest decret, presentat al rei tres dies abans, havia estat redactat íntegrament pel funcionari francès al servei de Felip V Jean Orry, que Lluís XIV de França, avi i valedor del primer Borbó hispànic, havia col·locat oportunament a Madrid per tenir el control de la hisenda reial espanyola. Jean Orry i Marie-Anne de la Tremoïlle, princesa dels Ursins i cambrera de la reina, serien els personatges més influents i poderosos de la cort de Felip V durant el conflicte de Successió hispànic (1705-1715), que enfrontava Borbons i Habsburgs pel tron de Madrid.
Quan es va redactar, presentar i signar el decret Orry, Catalunya encara no havia estat sotmesa al domini borbònic. El decret s'anticipava a un escenari que no es materialitzaria fins passats deu mesos. Reveladorament, com ho faria el general Franco dos segles més tard, el 1938, quan va liquidar la Generalitat de Catalunya sense tenir el control efectiu sobre el país. El decret Orry, inspirat en el model territorial dels Borbons francesos, que amb poc menys d'un segle havia arrasat el sistema foral francès, s'anticipava, també, a l'aplicació de la Nova Planta, el gener de 1716. El decret, confirmat per la Nova Planta tres anys després, reduïa Catalunya a la categoria de simple província administrada directament des de les secretaries d'Estat de la cancelleria de Madrid.
Inicialment, el decret Orry va afectar també les estructures de govern de Castella. Perseguia una centralització del poder tan radical que no preveia la supervivència de cap institució aliena al control directe del rei. Però la mort prematura de la reina Maria Lluïsa de Savoia, primera esposa de Felip V, i l'arribada de la nova reina Isabel de Farnesio (1714) van provocar un daltabaix en els equilibris de poder cortesans. Orry i la Ursins van ser desterrats i les oligarquies castellanes van aprofitar la transició per aturar la pèrdua de poder a les quals les sotmetia el règim borbònic. Un gran pacte entre el Borbó i les oligarquies cortesanes permetria revitalitzar les institucions castellanes i imposar-les als països de la Corona d'Aragó com a nou model de domini borbònic.