Tal dia com avui de l’any 1479, fa 546 anys, al Palau Reial de Barcelona; moria Joan II (el tercer sobirà Trastàmara de la Corona catalanoaragonesa) i es produïa el relleu al tron en la figura del seu únic fill mascle supervivent Ferran, que regnaria com a Ferran II i que seria anomenat Ferran el Catòlic. L’any anterior a la mort de Joan II (1468) Ferran ja havia estat coronat rei de Sicília (un dels cinc Estats que formaven l’edifici polític catalanoaragonès), perquè se’l preparava com a governant. I posteriorment a la mort de Joan II i en el decurs de l’any 1479, Ferran seria protocol·làriament coronat a Barcelona, a Saragossa, a València i a Càller.

En el moment de la mort de Joan II; Ferran ja feia deu anys que estava casat amb la seva cosina Isabel (1469); que des del 1474 i després d’una guerra civil, havia assolit el tron de la Corona castellanolleonesa. Per tant, abans d’heretar el tron que havia ocupat el seu pare, ja era rei-consort de la Corona castellanolleonesa. I per aquest motiu, s’interpreta que amb l’arribada de Ferran al tron de Barcelona, comença la història de la monarquia hispànica, un edifici polític d’arquitectura confederal, inspirat en el sistema organitzatiu de la Corona catalanoaragonesa (diferents Estats que tindrien una relació bilateral diferenciada amb el poder central).

Ferran va ambicionar convertir els Trastàmara en la nissaga més poderosa d’Europa i va desplegar una intensa i treballada —i de vegades agressiva i intimidatòria— labor política, militar i diplomàtica amb l’objectiu d’asseure el seu fill il·legítim Alfons d’Aragó —que havia engendrat durant les seves negociacions matrimonials de Cervera (1469) amb la filla d’un dels seus cancellers—, al setial de Sant Pere, com a Pontífex. I coronar el seu fill legítim Joan com a sobirà dels estats catalanoaragonesos, castellanolleonesos i austroborgonyons; i de les colònies d’Amèrica. Maquiavel es va inspirar en la figura de Ferran per escriure El Príncep (1532).

Ferran —com la seva esposa Isabel— va ser anomenat “el Catòlic” no per la seva pretesa religiositat (va proscriure el judaisme als seus dominis i va reinstaurar la Inquisició), sinó perquè en aquell context històric aquest gentilici significava “universal”. No obstant això, la prematura mort de l’hereu Joan en braços de la seva jove i fogosa esposa Margarida d’Habsburg —que la investigació historiogràfica considera que era nimfòmana—; i la pinça opositora formada per Toscana (els poderosos prínceps-financers Mèdici) i la corona francesa (els seus ancestrals enemics Valois); a la candidatura d’Alfons per ocupar el setial de Sant Pere, li impedirien culminar el seu pla.