Tal dia com avui de l’any 1506, fa 512 anys, moria a Burgos (Castella), a l’edat de vint-i-vuit anys, el príncep Felip d’Habsburg, espòs de la princesa hereva de la monarquia hispànica, Joana de Castella i d’Aragó, mal anomenada Joana la Boja, gendre del rei vidu Ferran el Catòlic. Les estranyes circumstàncies que van envoltar la mort de Felip, sumades a la pèssima relació, pública i notòria, que mantenia amb el seu sogre van disparar totes les hipòtesis. Però la que d’una forma immediata es va difondre pels cenacles del poder de la monarquia hispànica va ser la sospita que Ferran el Catòlic havia ordenat emmetzinar el seu gendre Felip.
Segons la versió oficial, el dia 16 de setembre, nou dies abans de la seva mort, Felip d’Habsburg va jugar un partit de pilota que li va provocar una pulmonia. Segons aquestes mateixes fonts, el dia 20 de setembre, cinc dies abans de morir, ja estava enllitat amb febre alta i escopia sang. En aquest punt començaria a forjar-se la brama: mentre que, segons alguns metges que l’atenien, l’hemorràgia procedia dels pulmons, d’altres sostenien que venia de l’aparell digestiu. Quan el príncep va morir, a la propietat dels Fernández de Velasco —membres destacats del partit opositor a la regència castellana de Ferran el Catòlic—, la brama va adquirir la categoria de qüestió d’estat.
Ferran el Catòlic exercia la regència de la Corona castellanolleonesa des de la mort d’Isabel la Catòlica (1504) amb l’oposició de les oligarquies cortesanes de Toledo, que l’havien intentat desposseir amb la frase històrica: “Viejo catalanote, vuélvete a tu nación”. Però Ferran es resistia a abandonar. En aquell punt Joana i Felip, filla i gendre, s’havien convertit en bandera de les oligarquies castellanes. I la desaparició sobtada del gendre alterava significativament la correlació de forces en aquell conflicte. Malgrat que la versió oficial, fabricada o no, l’exculpava, l’ombra de la sospita, sobretot a la cort dels Habsburg, planaria sobre Ferran fins a la seva mort (1512).