Tal dia com avui de l’any 1808, fa 214 anys, els sectors més conservadors i reaccionaris de la cort espanyola, liderats pel príncep hereu Ferran (tot seguit Ferran VII), culminaven un cop d’estat iniciat dos dies abans (17 de març de 1808), que se saldaria amb el destronament del rei Carles IV (pare de Ferran) i la seva expulsió del territori espanyol. Aquell cop d’estat, que va ser anomenat motí d'Aranjuez, va generar una gran inquietud en la cancelleria de París: l’expulsió de Carles IV i del seu ministre plenipotenciari Godoy van fer pensar que les noves autoritats de Madrid podien no estar disposades a complir amb els pactes hispano-francesos de 1801, que tenien l’objectiu d’aïllar Gran Bretanya.

Aquell cop d’estat va precipitar tots els esdeveniments que es covaven des de la desfeta naval hispano-francesa a la Batalla de Trafalgar (1805). Tan sols dos mesos després (6 de maig de 1808), el vell rei Carles IV admetia que, a la cort espanyola, la seva figura ja no despertava cap mena de simpatia ni de reconeixement. I el nou rei Ferran VII admetia la seva incapacitat per governar un país que semblava abocat a una guerra civil. En aquell context de renúncies, Napoleó Bonaparte, emperador de França, va comprar la corona espanyola als Borbons, i hi va situar el seu germà Josep, que seria coronat tres mesos i mig després del motí d'Aranjuez (9 de juliol de 1808), i que regnaria com a Josep I (1808-1814).

Tots aquests esdeveniments, que s’inicien amb el cop d’estat de Ferran VII, culminen amb la separació de Catalunya. Tot seguit a la coronació de Josep I, l’emperador Napoleó va separar Catalunya del regne espanyol i la va incorporar al Primer Imperi francès. Durant el període 1808-1814, Catalunya va ser una regió més de França: va ser dividida en departaments governats per prefectes (seguint el model francès) i va ser restaurada l'oficialitat de la llengua catalana, proscrita des de l’ocupació borbònica de 1714. Durant aquella etapa (1808-1814), Barcelona va viure una veritable primavera cultural i política que resultaria decisiva en el posterior desenvolupament de la ciutat i del país.