Tal dia com avui de l’any 1808, fa 217 anys, a Aranjuez (Castella), culminava el cop d’estat que havia liderat el príncep hereu Ferran contra els seus pares, els reis Carles IV i Maria Lluïsa, iniciat el dia abans (18 de març del 1808) i que se saldaria amb la deposició dels monarques i del primer ministre Godoy, i amb la coronació del cap dels colpistes, que regnaria com a Ferran VII. Aquell cop, que —reveladorament— seria anomenat Motí d’Aranjuez, es va desenvolupar als voltants del Palau Reial d’Aranjuez (una de les residències de sojorn dels reis espanyols de l’època) i va enfrontar de manera cruenta els colpistes contra la Guàrdia Reial. L’hereu rebel comptaria amb el suport de les classes aristocràtiques més reaccionàries de la cort de Madrid.

Després del cop d’estat, els reis deposats i el primer ministre i la seva esposa van ser expatriats i van acabar acollits pel seu principal aliat: l’imperi francès de Napoleó, que els va hostatjar al castell de Marraq, a Baiona (País Basc francès). Napoleó no estava satisfet amb el curs dels esdeveniments a Madrid i va començar a articular un govern a l’ombra, format per una seixantena de personalitats espanyoles contràries a la deriva involucionista de Ferran VII. Aquest grup de personalitats, amb l’assessorament d’especialistes francesos, redactarien la primera constitució de la història de l’estat espanyol: la Carta de Baiona (1808), que s’anticiparia quatre anys a la Constitució de Cadis. (1812).

Napoleó mai no va confiar en els Borbons (ni amb Carles IV ni amb Ferran VII) per al seu projecte de dirigir Espanya amb les idees de modernitat de la Revolució Francesa (1791-1794). Després del cop d’estat d’Aranjuez, Napoleó va citar Ferran VII a Baiona i li va comprar la corona espanyola (6 de maig de 1808). Tres mesos i mig després del cop d’estat involucionista d’Aranjuez i dos mesos després de la compravenda de la corona espanyola, Josep Bonaparte —germà gran de l’emperador Napoleó— arribava a Madrid i era coronat com a Josep I i, tot seguit, sancionava la Carta de Baiona. Ferran VII va romandre a Valençay (França) esperant el cobrament de la venda de la corona espanyola.