Tal dia com avui de l’any 1960, fa 63 anys, a l’interior del Palau de la Música Catalana, es van produir els fets del Palau: a l’inici dels actes de celebració del centenari del naixement del poeta Joan Maragall (Barcelona, 1960 – 1911), un grup de militants de l’organització Cristians Catalans situats entre el públic van entonar el Cant de la Senyera que havia d’interpretar l’Orfeó Català i que havia estat prohibit pel governador civil Acedo Colunga. Tot seguit, es van llançar uns fulls volants titulats “Us presentem el general Franco”, redactats per Jordi Pujol i Soley, que reivindicaven la restauració de les llibertats individuals i nacionals de Catalunya.
La policia del règim va assaltar violentament la platea i les llotges del Palau, i van practicar dotzenes de detencions. Jordi Pujol, redactor dels fulls volants, no era a l’acte, però la policia havia obtingut la confessió sota tortura d’un dels activistes i van ordenar la seva recerca i detenció. Segons la investigació historiogràfica, va ser alertat i comminat a ocultar-se; però la seva esposa Marta Ferrusola el va convèncer del contrari. Va ser detingut, maltractat, jutjat i condemnat a set anys de presó, però només en va complir tres. Jordi Pujol proclamaria que els fets del Palau havien estat la “primera victòria del catalanisme contra el franquisme”.
Vint anys més tard dels fets del Palau, el 20 de març de 1980, Jordi Pujol, torturat i condemnat pel règim franquista per la seva defensa de les llibertats individuals i nacionals de Catalunya (1960), guanyava les primeres eleccions al Parlament de Catalunya de l’època contemporània. Ho feia com a cap de llista de la coalició catalanista Convergència i Unió. I unes setmanes més tard, el 24 d’abril de 1980, era investit primer president de la Generalitat contemporània, i 126è màxim mandatari de la institució des de la seva fundació (1359). Renovaria la victòria electoral i el càrrec en cinc ocasions i seria president del país durant vint-i-tres anys.