Tal dia com avui de l'any 1508, fa 509 anys, Ferran el Catòlic, rei de la Corona d'Aragó i corregent de la Corona de Castella, signava l'acceptació del testament de Cristòfol Colom, mort dos anys abans, que llegava tots els seus drets i honors al Nou Continent al seu fill Diego Colom i Moniz-Perestrello. L'acceptació del testament de Cristòfol Colom es traduïa en el nomenament del seu fill Diego Colom com a governador de les Índies, tot i que el document testamentari especificava que el seu hereu exerciria en qualitat de virrei, que era una categoria política superior.
Aquest fet provocaria una autèntica crisi política als territoris colonials americans. Quan Diego Colom va prendre possessió del seu càrrec de governador a Santo Domingo, capital de les possessions colonials hispàniques, va iniciar la substitució d'elements propers a la Corona que ocupaven responsabilitats a l'administració per uns altres que procedien de l'entorn del seu difunt pare i que havien estat marginats. Alguns historiadors han vist en aquesta maniobra una manifestació del conflicte sord entre catalanovalencians (amb la participació de jueus conversos), per una banda, i castellanolleonesos, per l'altra, pel control del poder colonial.
Mapa de la Hispaniola de finals del segle XV / Ministeri d'Educació de la República Dominicana
El propòsit de Diego Colom era constituir una entitat política semi-independent al Nou Continent que es relacionaria amb la monarquia hispànica com ho feien el Principat de Catalunya, el regne d'Aragó o el de València. Per organitzar políticament aquesta entitat, es va inspirar en les repúbliques oligàrquiques del nord i del centre d'Itàlia. Quan el rei Ferran va tenir coneixement de les accions de Diego Colom, li va ordenar que anés a la cort i el va destituir de tots els càrrecs. A continuació, l'administració colonial seria proveïda, novament, per una llarga llista de personatges procedents de la metròpoli, nomenats a dit pel rei, que posarien fi, amb l'ús de la força, a la crisi.
Imatge principal: Diego Colom