Tal dia com avui de l’any 1224, fa 700 anys, a Nàpols (llavors regne germànic de les Dues Sicílies), el rei Frederic II, anomenat “Stupor Mundi” (sorpresa del món), inaugurava la primera universitat de la història europea que es creava sense l’autorització prèvia del Pontificat. Això es va produir en un context de conflicte permanent entre el Pontificat i el Sacre Imperi Romanogermànic pel control dels territoris de la península italiana. A partir de la fundació de la Università degli Studi di Napoli, el Pontificat ja no tindria l’exclusivitat en l’autorització per a la creació de centres d’estudis superiors; i serien moltes les universitats europees que obririen les portes amb un permís imperial. Per aquest motiu se la considera la primera universitat laica.

Frederic II, era fill d’Enric IV, emperador romanogermànic (de la nissaga Hohenstaufen) i de Constança I, reina titular de les Dues Sicílies (de la nissaga Hauteville). Frederic era parent del Casal de Barcelona per partida doble: amb el seu homòleg Jaume I compartien un avantpassat comú: el normand d’origen viking Robert d’Hauteville, pare de Mafalda de Pulla i avi de Ramon Berenguer III. Però, a més, Frederic seria el pare i l’avi, respectivament, del rei Manfred de Sicília i de la reina Constança II de Sicília, esposa de Pere II de Barcelona i III d’Aragó, i a través de la qual, l’illa sícula passaria a formar part de l’edifici polític catalanoaragonès (després de les Vespres Sicilianes i de la conquesta almogàver, 1282).

Frederic II destacaria per la seva extraordinària excentricitat i pels seus grans coneixements. Els historiadors el qualifiquen com una personalitat fora del seu temps: tenia grans coneixements en medicina, astronomia, filosofia, matemàtiques i ciències naturals (se’l considera autor del primer tractat modern d’ornitologia); i parlava diverses llengües (sicilià, bavarès, llatí, grec i àrab); i era l’altra cara de la moneda d’un món dirigit per reis, ducs i comtes en la majoria dels casos totalment analfabets. Frederic havia estat el primer rei Hohenstaufen de Sicília i ell seria l’introductor de les àligues en l’escut històric sicilià. La seva neta Constança II seria la darrera Hohenstaufen, i el seu net polític Pere II de Barcelona seria el primer Bel·lònida al tron de Palerm.