Tal dia com avui de l’any 1874, fa 151 anys, a Madrid, el general Manuel Pavia y Rodríguez de Alburquerque —en aquell moment capità general de la regió militar de Castella la Nova— enviava una nota al president de les Corts espanyoles, Nicolás Salmerón (del Partit Republicà Federal), instant-lo a dissoldre la cambra i donar per liquidat el règim parlamentari. Pavia tenia el propòsit —que acabaria complint— d’instaurar una república dictatorial, presidida pel general Serrano, que havia de transitar cap a la restauració de la monarquia borbònica en la persona d’Alfons XII (fill i successor d’Isabel II, derrocada el 1868 amb la Revolució Gloriosa).

La negativa de Salmerón va provocar la intervenció armada de Pavia, que al capdavant d'un destacament de la Guàrdia Civil va assaltar l’edifici de les Corts i va accedir amb violència a l’hemicicle, on s’estava votant l’elecció d’un nou president, el valencià Eduard Palanca Asensi, del Partit Republicà Federal. Pavia i els guàrdies civils van obligar, violentament, els diputats a desallotjar l’hemicicle i l’edifici de les Corts. D'aquesta manera, liquidaven el règim parlamentari republicà vigent des de l’abdicació del rei Amadeu I (11 de febrer de 1873). Al cap de poques hores, el general Serrano, que amb els generals Prim i Topete havia liderat el destronament d’Isabel II, passava a ocupar el poder.

El derrocament del règim parlamentari republicà era la culminació d’una època de grans tensions. La classe militar espanyola mai no havia combregat amb el model d’estat republicà. Però inicialment s’hi va adaptar per a evitar una guerra civil que hauria debilitat el bàndol anticarlí (monàrquics liberals i republicans). Però la proclamació de l’Estat Català dins la Federació Espanyola (9 de març del 1873) i les revoltes cantonalistes (la federalització dels territoris de la perifèria peninsular) van provocar una sèrie de moviments reaccionaris, liderats pels comandaments de l’exèrcit espanyol, que deien veure perillar la unitat i l’ordre d’Espanya.

Durant molt de temps es va afirmar que el general Pavia havia entrat a cavall a l’interior de l’edifici de les Corts. Però la investigació historiogràfica moderna ho ha desmentit. En canvi, ha quedat provat que el propòsit final de Pavia, Serrano, Martínez Campos i altres comandaments de l’exèrcit que van participar en aquell cop d’estat, era la restauració del règim monàrquic borbònic. Per a aquesta maniobra —d’enderroc del règim republicà— van comptar amb la col·laboració activa del polític Antonio Cánovas del Castillo, líder del Partit Conservador, que aglutinava l’unionisme espanyolista. Un any després de l’assalt a les Corts, Cánovas va gestionar l’arribada d’Alfons XII.