Tal dia com avui de l’any 1868, fa 156 anys, a les proximitats de Córdoba (Andalusia), es lliurava una batalla que enfrontaria les forces revolucionàries, dirigides pels generals Prim, Serrano i Topete, i les forces governamentals, comandades pel general Pavia. Aquella batalla, anomenada del Pont d’Alcolea, se saldaria a favor dels revolucionaris, i tot seguit la reina Isabel II i el seu seguici, popularment anomenat “la camarilla del bolsillo secreto”, abandonarien Madrid i es dirigirien a França. Aquest seguici, format per la família reial (la reina, el consort, els infants, la reina mare, i la germana i el cunyat d’Isabel) era anomenat d’aquesta manera pel fenomen del “bolsillo secreto”, un fons opac creat i engreixat amb tota mena de corrupteles.
Isabel II va marxar cap a França conscient que el seu regnat, marcat per grans escàndols, havia arribat a la fi. La reina, filla i successora del desprestigiat Ferran VII, va enfonsar encara més la desacreditada monarquia borbònica espanyola. La mateixa Isabel era acusada de mantenir relacions sexuals amb tots els homes de la cort i, fins i tot, circulaven publicacions on se la satiritzava fornicant amb els cavalls de la quadra reial. La reina mare i vídua, Maria Cristina, era anomenada "la reina de la corrupció". El seu cunyat, el duc de Montpensier, era considerat el personatge més intrigant i sinistre de la cort. I el seu marit, Francesc d’Assís, popularment "Paquita Natillas", era assenyalat com a homosexual i impotent, i incapaç d’engendrar descendència al tron.
Quan Prim —en aquell moment president del Partit Progressista—, Topete i Serrano van arribar amb el seu exèrcit a Madrid, van iniciar les gestions per a trobar un nou rei. En aquell context, el general Prim proclamaria que: “els Borbons eren l’impediment més gran per a la modernització i la democratització d’Espanya” i després d’un intens debat que va durar uns mesos, les Corts espanyoles van oferir la corona a Amadeu de Savoia, candidat preferit de Prim i membre la família reial piemontesa que havia unificat Itàlia (1848-1861), considerada la més moderna i progressista d’Europa. Després de la batalla del Pont d’Alcolea, Isabel II ja no retornaria a Madrid, i moriria a París 36 anys més tard (1904), després de dilapidar el “bolsillo secreto”.