Tal dia com avui de l’any 1464, fa 581 anys, arribava a Barcelona Pere d’Avis-Urgell, i la Generalitat el nomenava comte de Barcelona i, per tant, destituïa del càrrec Joan II. Pere era fill d’Elisabet d’Urgell, la primogènita del comte Jaume d’Urgell, candidat a succeir el rei Martí l’Humà i derrotat al Compromís de Casp i de Pere de Coïmbra, tercer fill del rei Joan de Portugal i regent del regne (1442-1448). Pere era, també, besnet del rei Pere III de Catalunya-Aragó. En canvi, Joan II era fill de Ferran I (el primer Trastàmara al tron de Barcelona). Havia heretat la corona del seu germà gran Alfons el Magnànim, mort sense descendència legítima. I com Pere d’Avis, era també besnet del rei Pere III de Catalunya-Aragó.

Aquell nomenament es va produir en el context de la Guerra Civil catalana (1462-1472), que enfrontava, per una banda, la corona, les classes mercantils i la pagesia de remença; i per una altra, les classes feudals terratinents formades, bàsicament, per l’aristocràcia nobiliària i les jerarquies eclesiàstiques. Aquell enfrontament era un símptoma claríssim de la crisi i esgotament del règim feudal (la secular divisió de poders) i l’aparició d’un model polític absolutista, format per reis autoritaris auxiliats en el govern per rics mercaders plebeus. En aquell enfrontament, també es dirimia la fi del terrible règim de remença que, des del segle X, havia convertit els pagesos en semiesclaus.

Des de poc abans de l’esclat del conflicte, la Generalitat estava controlada pel partit feudal (aristocràcies nobiliàries i jerarquies eclesiàstiques latifundistes). I el Consell de Cent de Barcelona; que, poc després, secundaria la iniciativa de la Generalitat (oferiment de la corona a Pere d’Avis), ho estava per l'oligarquia mercantil de la ciutat, plebea però molt vinculada a les classes feudals a través de la gestió de les rendes dels latifundis. En l’anotació del dia 21 de gener de 1464 al Dietari de la Generalitat es diu que: “Festa de sancta Agnès. Aquest die, hora de seny de l'oració, entrà en Barchinona lo il·lustríssim senyor en Pere, per la gràcia de Déu rey d’Aragó e de Sicília, etcètera, lo qual vench ab les dues galeres d’en Rafel Julià de les parts de Portogal”.