Tal dia com avui de 1809, la ciutat de Girona va caure davant les tropes napoleòniques després d'un setge de set mesos. La ciutat catalana va firmar la seva rendició a causa de les malalties i la fam.
El conflicte s'inicià el maig d'aquell any, quan l'exèrcit francès es trobava en plena invasió d'Espanya després que Josep Bonaparte, germà de Napoleó, hagués estat nomenat rei gràcies a l'abdicació forçada de Carles IV i el seu fill, Ferran VII.
L'any anterior, els francesos havien assetjat la ciutat dues vegades, primer a la batalla de Girona del 20 al 21 de juny, i després al Segon Setge de Girona de tres setmanes, del 24 de juliol al 16 d'agost. En ambdues ocasions, els francesos van sortir derrotats.
Situació de la península ibèrica durant la guerra d'independència espanyola
Un conflicte molt desigual
La defensa de la ciutat la van dur a terme unes 9.000 persones, entre efectius i milicians com els Miquelets (mercenaris catalans), davant dels 32.000 efectius francesos i westfalians (regió que actualment pertany a Alemanya). Tot i la inferioritat numèrica dels defensors de Girona, gran part de l'exèrcit napoleònic va ser capturat durant una temporada de la campanya.
Durant el setge, s'estima que van morir unes 10.000 persones entre soldats i civils al bàndol espanyol, principalment per malalties o fam. Només van sobreviure uns 8.000 dels 14.000 habitants originals de la ciutat. Les pèrdues franceses van ser d'aproximadament 14.000, més de la meitat a causa de les malalties.
La derrota, llavor de la victòria
Tot i la derrota, la resistència de Girona va afavorir els interessos espanyols, causant el retard de l'exèrcit francès en el seu avenç a la resta de la península. La batalla es va convertir en llegendària al llarg de la Guerra d'Independència espanyola, i el general Mariano Álvarez de Castro es va convertir en un heroi nacional. Álvarez de castro va acabar morint enverinat pels francesos en una cel·la del castell de Sant Ferran de Figueres.
El general Mariano Álvarez de Castro / Autor: Desconegut
Espanya acabaria derrotant l'exèrcit francès quatre anys després, el 1813, a causa de la retirada d'efectius per part de Napoleó per afrontar la guerra contra l'Imperi rus.