Tal dia com avui de l’any 1640, fa 384 anys, i en el context de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), el Dietari de la Generalitat consignava una missiva oficial del Consell de Cent de Barcelona (el govern municipal), que confirmava l’ordre de confiscació dels béns del difunt Enric d’Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera, que havia estat el virrei hispànic a Catalunya pocs mesos abans: des de l’assassinat del seu antecessor, Dalmau de Queralt, durant el Corpus de Sang (7 de juny del 1640), fins a la seva misteriosa mort (22 de juliol del 1640) mentre investigava els abusos de la soldadesca hispànica sobre la població civil de Perpinyà.

El patrimoni del difunt virrei, gestionat per la seva vídua —l’aristòcrata andalusa Catalina Fernández de Córdoba— era un dels més importants del país. Era l’immens lot patrimonial del ducat de Cardona, que s’estenia per la Catalunya central i occidental. Però la posició del difunt durant la crisi (1635-1640) que va precedir l’esclat de la Revolució dels Segadors (1640) i la Guerra de Separació (1640) —totalment contrària a la de les institucions catalanes— i també la de la seva vídua —entestada a desafiar les autoritats catalanes— va portar el Consell de Cent a ordenar la confiscació de tots els seus béns a la ciutat de Barcelona i a les viles que en depenien (els anomenats carrers de Barcelona).

Els fons obtinguts es van destinar a armar l’exèrcit de Catalunya, que havia de fer front a la invasió hispànica, comandada pel sanguinari Marqués de los Vélez. Aquelles tropes catalanes, amb el suport de tropes franceses, aconseguirien derrotar els hispànics a Montjuïc (26 de gener del 1641) i confirmar la independència proclamada poc abans (17 de gener del 1641), que tindria una durada de dotze anys. Segons les mateixes fonts catalanes, la duquessa-vídua de Cardona va protestar enèrgicament, però els seus enfrontaments amb les autoritats catalanes només servirien perquè la Generalitat li retirés el títol nobiliari i, passat un temps, el lliurés a Philippe de La Mothe, representant de la cancelleria de Versalles a Catalunya.