Tal dia com avui de l’any 1931, fa 93 anys, el govern de la Segona República espanyola decretava la Llei de Contractes de Treball que, entre altres coses, establia —per primer cop a la història de l’Estat espanyol— el dret dels treballadors de gaudir d’un període vacacional de set dies anuals remunerats. A més a més, aquella llei regulava els convenis col·lectius, dictaminava les condicions de suspensió i rescissió de contractes i protegia el dret dels treballadors a la vaga.
Aquell executiu estava format per una coalició de partits d’esquerra, integrada per Acció Republicana, PSOE, Partit Republicà Radical Socialista, Partit Republicà Radical (que poc després iniciaria un viratge cap a posicions conservadores), Acció Catalana Republicana i la Federació Republicana Gallega. El president del govern espanyol era Manuel Azaña (Acció Republicana), que ho era des de la proclamació de la Segona República i la constitució del govern provisional (14 d’abril del 1931).
I en la composició d’aquell gabinet, format pel president i onze ministres, hi havia dos polítics catalans: Marcel·lí Domingo i Sanjuan (Tarragona, 1884 – Tolosa de Llenguadoc, 1939), del Partit Republicà Radical Socialista, que era ministre d’Instrucció Pública, i Lluís Nicolau d’Olwer (Barcelona, 1888 – Ciutat de Mèxic, 1961), que era ministre d’Economia. Precisament, Nicolau d’Olwer, des de la seva cartera, seria un dels impulsors principals d’aquesta llei.