Tal dia com avui de l’any 1898, fa 126 anys; en el context de la III Guerra de la Independència cubana (1895-1998) i de la Guerra hispanoamericana (1898), una esquadra de la flota armada nord-americana, formada per un total de vuit naus (tres cuirassats, dos monitors, dos creuers i un remolcador) i comandada per l’almirall William Thomas Sampson, bombardejava la ciutat de San Juan, capital de la colònia espanyola de Puerto Rico. Els independentistes porto-riquenys ja feia anys que lluitaven per alliberar-se del jou colonial espanyol (des de 1868); però aquell bombardeig era la primera acció de guerra del conflicte hispanoamericà a Puerto Rico.
Segons les fonts documentals, aquell bombardeig es va produir durant les dues primeres hores de la matinada del 12 de maig; i durant aquell episodi es van disparar 1.801 projectils. Els nord-americans van disparar un total de 1.360 projectils que van destruir diversos edificis militars del Castillo del Morro, i van malmetre diversos bucs militars espanyols, que estaven fondejats al port. I els espanyols van disparar 441 projectils que van produir desperfectes en dos dels vaixells nord-americans. Aquell bombardeig se saldaria amb nou morts (set espanyols i dos nord-americans) i seixanta-quatre ferits (cinquanta-set espanyols i set nord-americans).
Poques setmanes més tard, quan els exèrcits independentista cubà i nord-americà ja tenien el control de l’illa de Cuba i de les seves ciutats més importants; els nord-americans van dirigir el seu objectiu cap a Puerto Rico, i el 25 de juliol de 1898, el general Nelson Appelton Miles i 3.300 marines nord-americans desembarcaven a Guánica (al sud-oest de l’illa. El 13 d’agost de 1898 (tres mesos després del bombardeig de San Juan), els espanyols signaven la rendició. Tot seguit, el govern de Washington oferia als súbdits espanyols la ciutadania nord-americana. La immensa majoria de la colònia catalana de l’illa (residents a Mayagüez, Ponce i Barceloneta) l'acceptarien.