Tal dia com avui de l’any 1714, fa 310 anys, i en el context de la darrera fase del conflicte successori hispànic (1701-1714/15), anomenada Guerra dels Catalans (1713-1714/15), les tropes borbòniques francoespanyoles que assetjaven la ciutat de Barcelona des de feia més d’un any (25 de juliol del 1713), iniciaven un atac massiu contra els set esvorancs de la muralla que, durant les setmanes anteriors, havien obert amb l’artilleria. A quarts de cinc del matí, les tropes francoespanyoles penetraven a l’interior de la ciutat i, durant aquella jornada, la ciutat de Barcelona va esdevenir el principal teatre de guerra del conflicte successori hispànic.

Les tropes ocupants francoespanyoles i les tropes defensores catalanes van combatre plaça a plaça, carrer a carrer i casa a casa. Els principals combats es van produir al convent de Sant Agustí (actualment Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Museu de la Xocolata), on el coronel Pau de Thoar, al capdavant del Regiment de la Immaculada Concepció, va frenar, durant hores, l’avanç francoespanyol. També es van produir duríssims combats a les barricades de l’antic Palau Reial Menor, al carrer dels Templers, on el coronel Joan Baptista Basset, al capdavant de la Coronela de Barcelona, va impedir que els francoespanyols arribessin a la plaça de Sant Jaume.

El cronista borbònic Vicente Bacallar va deixar escrit que en el primer assalt contra els esvorancs de la muralla “todos, españoles y franceses, montaron la brecha (...) más padecieron los franceses porque atacaron lo más difícil”. Sobre l’atac al convent de Sant Agustí:  “los españoles (...) viendo que habían retrocedido los franceses, también ellos se retiraron a la brecha, todos empezaban nueva acción”. I sobre els combats als carrers de Barcelona  “Cargados los catalanes de esforzada muchedumbre de tropas, iban perdiendo terreno. Los españoles cogieron la artillería que tenían plantada en las esquinas de las calles y la dirigieron contra ellos”.

Al final d’aquella jornada, el control de la ciutat estava dividit entre ocupants i defensors. Durant aquells combats, els ocupants francoespanyols haurien tingut unes 10.000 baixes i els defensors catalans unes 5.000. Fins a l’endemà, 12 de setembre, no començarien les negociacions de capitulació. L’exèrcit borbònic francoespanyol no va aconseguir el domini de la ciutat fins al 13 de setembre. En aquelles capitulacions, el duc de Berwick, comandant en cap de l’exèrcit d’ocupació, hauria garantit la vida i la llibertat de tots els combatents. Però pocs dies després, Felip V ordenava la detenció i l'empresonament dels caps militars de la resistència catalana.