Tal dia com avui de l’any 1919, fa 105 anys, a Saint-Germain-en-Laye (a 20 quilòmetres a l’oest de París), i en el context dels mesos immediatament posteriors a la finalització de la I Guerra Mundial (1914-1918), se signava un tractat de pau entre les potències guanyadores (Gran Bretanya, França, Itàlia) per una banda, i per l’altra l’Imperi austrohongarès, que amb Alemanya havia estat el gran derrotat del conflicte. El resultat d’aquell tractat va ser devastador per l’Imperi austrohongarès.
La coalició vencedora va imposar la independència d’Hongria i la creació de Txecoslovàquia amb les regions septentrionals austríaques de Bohèmia, Moràvia i part de Silèsia. Els va imposar, també, la pèrdua d’Eslovènia, Bòsnia, Hercegovina, Dalmàcia, Croàcia i Voivodina per crear el nou regne de Iugoslàvia, del Trentino, el Triol del Sud, Friül, Ístria, que passaven a domini d’Itàlia, i Galítzia, que passava a Polònia. Els hongaresos, malgrat que aconseguien la independència, van haver de cedir Transsilvània i Bucovina a Romania.
Al desballestament territorial s’hi va sumar el destronament dels Habsburg, que havien governat Àustria —el nucli de l’Imperi—, com a ducs independents, arxiducs independents i emperadors, successivament, des de 1278. I si bé és cert que a la conclusió de la I Guerra Mundial, la societat de les diferents nacions que componien l’Imperi havien obligat l’emperador Karl Franz Joseph a abdicar, també ho és que el Tractat de Saint-Germain no deixava cap possibilitat al retorn dels Habsburg al tron de Viena.
El tron vienès va ser el darrer reducte del poder dels Habsburg, una nissaga que, entre 1519 i 1659 havia estat la més poderosa del món. Durant aquella etapa, diferents membres de la nissaga Habsburg van ocupar, simultàniament, els trons de Viena i de Madrid. Després de la guerra de Successió hispànica (1701-1715) desapareixen de la península Ibèrica. L’últim Habsburg que va exercir un domini a la península seria Carles d’Habsburg, comte de Barcelona (1705-1714).