Tal dia com avui de l’any 1975, fa 49 anys, a Adanero (actualment comunitat de Castella i Lleó), moria Fernando Herrero Tejedor, un dels polítics més poderosos de la darrera etapa de la dictadura franquista. Herrero Tejedor (Castelló, 1920) havia fet una carrera fulgurant en l’aparell del règim des del mateix moment en què havia conclòs els estudis universitaris. El 4 de març del 1975, després d’ocupar diversos càrrecs, era nomenat ministro-secretario del Movimiento (el partit únic del règim franquista). I, tot seguit, el mateix Herrero Tejedor nomenava Adolfo Suarez —a qui havia conegut a Àvila mentre era governador civil (1955-1957)— vicesecretario del Movimiento.

Herrero Tejedor va morir en un estrany i misteriós accident de trànsit. Segons la versió oficial, el ministre retornava a Madrid després de presidir un acte oficial a Palència. A les nou de la nit del dia dels fets, el cotxe oficial amb el qual viatjava —un Dodge 3700 GT—, circulava per la carretera nacional VI (Madrid - La Corunya) i va xocar contra un camió que s’havia incorporat a la via sense respectar un “cediu el pas”. Tots dos conductors (el del vehicle oficial, Pablo Fernández Sánchez, i el del camió que havia comès la infracció, Germán Corral Gómez) van resultar il·lesos. Però, en canvi, Herrero Tejedor, estranyament, va morir a l’acte.

Aquell misteriós accident es va produir en un context de descomposició del règim franquista. Herrero Tejedor, que formava part de la “família” tecnòcrata —molt vinculats a l’Opus Dei— i obertament enfrontada a la “família” dels “camisas viejas” —falangistes—, era considerat un element del corrent oberturista representat per Joan Carles de Borbó. Tan sols tres mesos abans de la seva mort (4 de juny), havia estat situat a la direcció del Movimiento, rellevant el “camisa vieja” Utrera Molina.  Els historiadors consideren que Herrero Tejedor era un dels candidats més ben situats per a assumir el poder a la mort de Franco i iniciar el desballestament del règim dictatorial.

Des d’un primer moment, aquell accident i aquella mort van estar envoltats d’una aurèola de misteri. Les seves característiques eren gairebé idèntiques a les del misteriós accident que, uns anys abans (25 de febrer del 1962) havia costat la vida a Joan March, el banquer del règim franquista, també molt vinculat a l’Opus Dei. Després de la mort d'Herrero Tejedor, el règim proveiria el càrrec vacant amb el nomenament del “camisa vieja” Solís Ruiz, en un revelador moviment pendular. Però sis mesos més tard —i vint dies després de la mort de Franco—, el rei Joan Carles empenyia, de nou, el pèndol, cessant Solís Ruiz i nomenant, en lloc seu, Adolfo Suárez, el delfí d'Herrero Tejedor.