Tal dia com avui de l’any 1036, fa 1.086 anys, a Lleida, moria Hisham III, que seria l’últim califa d’Al-Àndalus. Hisham va morir el dia que es complia el cinquè aniversari del cop d’estat que l’havia deposat del càrrec (1031) i que havia precipitat la fragmentació del califat en els regnes de taifes. El mateix dia del cop d’estat, el seu ministre plenipotenciari Hakam ibn Said havia estat assassinat, i ell havia abandonat Còrdova i s’havia dirigit a la Frontera Superior. A Làrida (l’actual Lleida) va ser acollit pel governador Sulayman ibn Muhammad al-Mustain; i va residir al castell de la Suda fins a la seva mort.
Hisham III era de la històrica nissaga Omeia, fundadora de l’emirat de Còrdova (756-929) per Abd-al-Rahman I, i del califat de Còrdova (929-1031) en la figura d’Abd-al-Rahman III; i que tenia molts partidaris a la vall de l’Ebre. Hisham era besnet del fundador del califat andalusí i net de Subh (una basca de nom Aurora, que havia estat segrestada quan era una nena, i que havia assolit la categoria de primera esposa del califa Al-Hakem). Durant el govern de la seva àvia Subh, el general andalusí Al-Mansur havia devastat el comtat carolingi de Barcelona, causant centenars de morts i segrestant milers de captius que serien venuts als mercats d’esclaus del nord d’Àfrica.
Després de la mort de Hisham (1036), Al-Mustain —que li havia estat fidel fins al darrer moment— va proclamar l’emirat de Làrida (l’actual Lleida). L’estat musulmà de Lleida va tenir una efímera existència (1036-.1102), segmentada en quatre fases: una primera etapa d’independència plena, governada per la nissaga d’origen àrab dels Tugibid (1036-1079); una segona etapa d’inclusió en la taifa de Saragossa (1079-1082); una tercera etapa de recuperació de la independència, amb el govern de la nissaga d’origen iemenita dels Banu Hud (1082-1102); i una quarta i darrera etapa d’inclusió a l’imperi almoràvit (1102-1149).