Tal dia com avui de l’any 1572, fa 452 anys, a Malines (aleshores ducat de Brabant i actualment país de Flandes), l’exèrcit hispànic de Felip II, comandat per Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Guzmán, fill i successor del duc d’Alba (governador hispànic dels Països Baixos), es lliurava al saqueig de la ciutat i a la violació, amputació i assassinat dels  habitants que hi van trobar a dins. Aquest episodi va ser l’inici d’una gran campanya de massacre de la població civil dels Països Baixos, que seria anomenada "fúria espanyola" i que culminaria quatre anys més tard (1576) amb l’assassinat de 20.000 persones a Anvers.

La massacre de Malines (Mechelen en neerlandès) venia precedida d’una escalada de tensió en el conflicte entre els independentistes —majoritàriament de confessió reformista— i l’aparell de dominació hispànic, format per l’exèrcit i la Inquisició. Pocs mesos abans d’aquells fets, el rei hispànic Felip II havia aprovat un veredicte de la Inquisició que declarava heretges tots els habitants dels Països Baixos (febrer, 1572), fet que obria la porta a una gran campanya de repressió. I quinze dies abans (setembre, 1572), la ciutat de Malines havia acollit una delegació de la Geunze (el govern independentista) i un petit destacament militar que l’acompanyava, format per uns 800 efectius.

En aquell moment, el duc d’Alba i el seu fill van decidir emprendre una gran operació de càstig contra Malines, que havia de servir d’escarment a la resta de ciutats del territori que s’havien declarat partidàries de la independència. Van armar un exèrcit format per 24.000 efectius, que va sortir de Brussel·les el dia abans (1 d’octubre del 1572) i que, en poques hores, va ser davant de les muralles de Malines, moment en què el govern municipal i la delegació de la Geunze van ordenar l’evacuació de la ciutat. A dins només hi va quedar la minoria prohispànica, que va obrir les portes als Tercios mentre entonava himnes catòlics i visques al rei hispànic.

Tot i això, el fill del duc d’Alba estava disposat a portar a terme el seu propòsit fins a les darreres conseqüències, i va autoritzar la “saca” de la ciutat. Durant tres dies (del 2 al 5 d’octubre), els soldats hispànics —que feia mesos que no cobraven la paga— es van lliurar al saqueig de la ciutat. Els soldats hispànics van ser especialment cruels amb les nenes i amb les dones joves, que van ser brutament violades, i amb els malalts que no havien pogut abandonar la ciutat, que eren arrancats del llit i llançats al carrer des de les finestres de casa seva per a poder esqueixar els matalassos i buscar-hi els diners amagats.