Tal dia com avui de l’any 1553, fa 471 anys, a Londres, un tribunal reial presidit per Thomas White, batlle de Londres, condemnava a mort Joana Grey, el seu marit Lord Guildford Dudley, les seves germanes Catherine i Mary, i Thomas Cranmer, arquebisbe de Canterbury. Joana Grey era filla de Francis Brandon i neta de Mary Rose Tudor, la germana petita d’Enric VIII d’Anglaterra. Per tant, era neboda-neta del rei Enric VIII. Després de la mort prematura del rei Eduard VI, l’únic fill mascle i successor d’Enric VIII, un grup de poder format per mercaders urbans de Londres —anglicans— i liderat per John Dudley, primer ministre del difunt rei i sogre de Joana Grey, havien fet valer el seu parentesc per a coronar-la reina.

Però tan sols passats nou dies, l’aristocràcia latifundista —catòlics— aconseguiria que el Consell Privat d’Anglaterra (l’equivalent al govern del país) destronés l’anglicana Joana i coronés, en lloc seu, la ultracatòlica Maria, filla d’Enric VIII i Caterina d’Aragó i germana gran d’Eduard VI. Joana va ser empresonada a la Torre de Londres i el seu destronament i la seva reclusió van impulsar la Revolta de Wyatt, que pretenia impedir el matrimoni de Maria amb el també ultracatòlic rei hispànic Felip II. L’abast d’aquella revolta, malgrat el seu fracàs, va alertar la cancelleria hispànica, que a través del seu ambaixador a Londres, el borgonyó Simó Renard, va pressionar la reina Maria i el Consell Privat per a condemnar a mort Joana Grey.

Mesos després, els hispànics veurien complert el seu desig: la condemna a mort de Joana. No obstant això, i contra el costum de l’època, Joana no va ser executada fins passats tres mesos de la sentència (12 de febrer del 1554). En el moment de la seva mort, Joana tenia disset anys. I la condemna i execució de la “reina dels nous dies” tindria un efecte bumerang. Les classes populars urbanes (mercaders, menestrals, jornalers) hi van veure la conspiració d’una potència estrangera, i a la mort de la reina Maria (1558), els estaments de poder del país coronarien una altra filla d’Enric VIII, l’anglicana Elisabet I, anomenada la "reina pèl-roja", que derrotaria els hispànics a les batalles contra "l’Armada Invencible" (1588).