Tal dia com avui de l’any 1641, fa 384 anys, a Barcelona, al davant de les muralles de Santa Madrona i de Sant Antoni es va lliurar la Batalla de Montjuïc, que va enfrontar, per una banda, l’exèrcit de l’aliança catalanofrancesa, format per uns 8.000 homes i dirigit per Francesc de Tamarit (diputat-protector de la Generalitat); Francesc de Cabanes (comandant del cos de Miquelets, la infanteria ràpida de Catalunya); Henri de Serignan i George Stuart (caps de l’exèrcit francès); i, per l'altra, l’exèrcit de la monarquia hispànica, integrat per 24.000 efectius i liderat per Pedro Fajardo, marquès de Los Vélez. El resultat de la batalla va ser clarament favorable a l’aliança catalanofrancesa i va representar un gir radical al curs d’aquella guerra.

Aquell conflicte s’havia iniciat amb l’ocupació hispànica de Catalunya (novembre, 1640). En aquest punt és important destacar que la monarquia hispànica s’articulava com un edifici polític d’arquitectura confederal i Catalunya tenia una relació bilateral i negociada amb el poder central des de l’època de Ferran el Catòlic (finals del segle XV). Però l’intent d’arrasar aquest sistema confederal, impulsat per Felip IV i el seu ministre Olivares (Unión de Armas, 1627) havia desembocat en una profunda crisi que es traduiria en l’establiment de 40.000 Tercios hispànics a Catalunya, sense autorització de les institucions catalanes i a càrrec de la població catalana (1635-1640) i amb l’esclat de la Revolució dels Segadors (juny, 1640).

Les institucions catalanes havien negociat una aliança amb França (setembre, 1640) i havien proclamat la independència (gener, 1641) però, mentrestant, el rei hispànic Felip IV havia declarat, formalment, la guerra a Catalunya (setembre, 1640) i havia ordenat la invasió del país (novembre, 1640-gener, 1641). Els exèrcits hispànics que envaïren Catalunya van massacrar les guarnicions militars i la població civil catalanes a Tortosa, l’Hospitalet de l’Infant, Cambrils i Martorell. Només a Cambrils, i després d’assaltar i rendir la plaça, van passar pel ganivet 700 civils desarmats (homes, dones i nens) que representaven el 70% de la població de la vila.

Segons el Dietari de la Generalitat, el 23 de gener de 1641 els hispànics es presentaven davant les portes de Barcelona amb l’objectiu de massacrar la capital catalana. Los Vélez va fer una exhibició de cavalleria davant de la muralla de Sant Antoni i els defensors catalans van respondre amb una càrrega d’artilleria que va matar a quasi tots els comandaments hispànics. Tot seguit, la cavalleria catalanofrancesa va atacar el flanc esquerre de l’exèrcit hispànic provocant una formidable mortaldat i la retirada desordenada de la gent de Los Vélez a través de la falda sud de Montjuïc. La investigació historiogràfica estima que els hispànics haurien tingut unes 7.000 baixes i durant les hores següents unes 7.000 desercions.

En el comandament catalanofrancès destacaria la figura del militar anglès George Stuart, baró d’Aubingny (un senyoriu a la vall del riu Loira, a França) i gendre de Teophilus Howard, tresorer de la “Company of Adventurers and Planters of the City of London for the First Colony of Virginia”. La presència d’aquest militar en aquella batalla és un misteri que algunes investigacions relacionen amb la connexió entre els Howard (molt propers al qui, en aquell moment, era el rei Jaume I d’Anglaterra) amb les nissagues d’armadors d’origen català que haurien participat en la construcció i avarada de la marina Tudor (principis del segle XVI) i en les primeres empreses angleses d’exploració i colonització d’Amèrica del Nord.