Tal dia com avui de l’any 1248, fa 776 anys, l’exèrcit castellanolleonès del rei Ferran III, anomenat "el Sant" —i consogre del rei catalanoaragonès Jaume I— entraven a Sevilla. Però en l’operació de setge (que s’havia allargat per espai de divuit mesos) i, sobretot, d’assalt a les muralles de la ciutat, que es va produir per les drassanes (on actualment hi ha la Torre del Oro), hi va tenir un paper destacat la host d’Alfons d’Aragó, fill primogènit del rei Jaume I, formada per 250 cavallers de la petita noblesa feudal catalana que havien acceptat participar en aquella campanya militar per les expectatives de beneficis i honors que havia generat el rei castellanolleonès.
Aquelles expectatives es veurien complertes a l'instant. Però, a més, passats disset anys (1265), el nou rei Alfons X de Castella i de Lleó, fill del difunt Ferran III i gendre de Jaume I pel seu matrimoni amb Violant d’Aragó, lliuraria a Alfons d’Aragó, el seu cunyat i cap de la host catalana que havia assaltat Sevilla (1248), la propietat de la ciutat de Qwara (actualment Coria del Rio, a deu quilòmetres al sud de Sevilla). En la conquesta de Coria (1265), els catalans hi havien tingut, un altre cop, un paper destacat, i les fonts documentals revelen que la seva població musulmana va ser substituïda per 150 famílies catalanes (entre 700 i 800 persones).
Aquella repoblació catalana va tenir una importància decisiva en la formació medieval i moderna de Coria. Tant és així que el Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (1850), obra de Pascual Madoz, i considerat el primer vademècum antropològic espanyol de la història, en l’apartat referit a Coria de Río, cita aquell fenomen repoblador català com un esdeveniment d’extraordinària importància. No obstant això, la documentació local dels segles posteriors revela que aquells pioners catalans es van mestissar amb població castellanoparlant de l’entorn i van perdre la seva llengua i la seva identitat de grup.