Tal dia com avui de l’any 1882, fa 141 anys, entrava en vigor la llei aprovada pel Parlament de la III República francesa el 16 de juliol de l’any anterior, a proposta del ministre d’Instrucció Pública Jules Ferry (Estrasburg, 1832 – París, 1860),  del govern del primer ministre Leon Gambetta (Gènova, Piemont, 1838 – Boulogne, 1882), del partit radical jacobí Unió Republicana. Quan va ser votada la llei, Jules Ferry era primer ministre, i poc després (novembre, 1881) seria rellevat per Gambetta i passaria a la cartera d’Instrucció Pública.

Aquella llei, que va ser anomenada llei Ferry, va imposar l’ensenyament general obligatori i gratuït arreu del territori de la República francesa, però amb l’estricta obligació de l’ús de la llengua francesa a totes les escoles de la República. Això volia dir que el català, el bretó, el basc, l’occità, el való, l’arpità o l’alsacià, llengües maternes de la immensa majoria de la població francesa, quedaven expulsades de l’escola elemental (ja ho estaven de l’ensenyament superior), fins i tot de les relacions informals entre alumnes, entre docents o entre alumnes i docents.

En aquell moment, només el 20% de la població de la República tenia el francès com a llengua materna; i als territoris com la Catalunya Nord, aquest percentatge baixava fins a l’1%. També s’advertia que l’incompliment dels preceptes d’aquella llei comportaria duríssimes sancions per als infractors. A les aules de les escoles públiques elementals de la Catalunya Nord, les autoritats educatives de París van imposar la retolació d’un cartell que deia “Soyez proper, parlez français” ('Sigueu polits, parleu francès').

També aquella llei va imposar la instrucció militar obligatòria a les escoles elementals de la República, que es va impartir, únicament, als nois. La llei Ferry preveia per a les noies la formació en “couture” ('costura'). Segons Ferry, aquella llei perseguia la “nacionalisation” de la societat francesa. Passades tres dècades (finals de la Primera Guerra Mundial, 1918) no havien aconseguit el seu objectiu, i el govern del republicà radial Georges Clemenceau imposaria una llei no escrita que destinava, forçosament, els mestres rossellonesos al nord de França.